"Ara tenim intimitat" o "No em crec encara que sigui casa nostra". Ho han dit els primers inquilins dels habitatges socials de les Llars del Seminari. Cinc famílies mancades de recursos viuen des de fa un parell de setmanes en aquests pisos i està previst que una sisena hi entri a viure en els pròxims dies, gràcies a l'altruisme de 250 voluntaris, 26 empreses i el Bisbat de Lleida.

L'Àngel i la Puri es van quedar al carrer després de 10 anys vivint en el mateix pis de lloguer perquè ell es va quedar sense feina i van deixar de pagar els últims 7 mesos. El Paul, la seva dona i la seva filla Camila han trobat la intimitat que necessitaven després d'estar convivint amb més famílies des del 2009.En total hi ha 19 habitatges disponibles però només sis moblats del tot. S'hi han destinat 700.000 euros a l'obra i falten uns 100.000 per acabar d'habilitar la resta de pisos disponibles.

Cinc famílies mancades de recursos viuen des de fa unes dues setmanes als primers habitatges de les Llars del Seminari de Lleida. Van ser escollides fa una setmana d'entre les trenta que ho havien demanat. L'edifici, propietat del Bisbat de Lleida, fa més de 2 anys que es va decidir, de la mà del bisbe Joan Piris, reformar-lo i destinar-lo a pisos socials per a persones amb necessitats.

Una d'aquestes famílies és la formada per l'Àngel i la Puri, de 52 i 59 anys respectivament. La Puri no treballa a causa d'una minusvalia reconeguda arran d'un accident que va patir de ben jove. L'Àngel ha treballat de cambrer durant 22 anys. Fa un any aproximadament, però, es va quedar sense feina i van deixar de pagar el lloguer del pis on vivien des de feia 10 anys. No van poder pagar el lloguer durant 7 mesos i finalment els van fer fora. "Ens vam veure al carrer", recorden angoixats.

Llavors, els seus cunyats els van acollir durant dos mesos al seu pis de Torrefarrera (Segrià). Va ser el cunyat qui es va assabentar de l'existència de les llars del seminari i els va animar a inscriure's. "Pensàvem que no ens tocaria cap pis", assegura la Puri, perquè "hi havia molta gent que estava en situacions pitjors". "No ens vam fer il·lusions i quan ens vam trucar, vam tenir molta alegria i molts nervis. No ens ho podíem creure", asseguren.

"És una gran tranquil·litat tenir un sostre i ara jo espero trobar una feina i anar estalviant per poder llogar un pis per la nostra banda", explica l'Àngel. "Ha estat per nosaltres una benedicció", assegura la Puri. "Ara tenim una llar, uns amics, una família. És una sensació tan bonica", afegeix. La Puri també destaca el fet d'haver recuperat la seva intimitat i de tenir la seva casa. "Quan entro a casa meva, és un somni. M'aixeco cada dia contenta, és una passada", assegura emocionada.

Una altra de les famílies que viuen als habitatges socials del seminari és la formada pel Paul, la seva dona, que actualment treballa parcialment, i la seva filla Camila, de 6 anys. El Paul, de 46 anys i nacionalitat peruana, ha explicat que abans vivien compartint pis amb altres famílies i que dormien tots en un llit. "Ara tenim independència tots els membres de la família, tenim una habitació per nosaltres i la Camila en té una per ella sola". "M'agrada tenir una habitació per a mi", ha dit la nena.

La directora de la Fundació que gestiona els pisos, Montserrat Claveria , explica que l'objectiu d'aquests pisos no és només el de facilitar un habitatge sinó també de fer veure que "una altra manera de viure és possible". "És una experiència", continua, ja que comparteixen amb les altres famílies espais comuns. Hi ha la bugaderia comuna amb dues rentadores per cada cinc habitatges, també comparteixen el terrat, on poden estendre la roba, així com una sala. A més d'aquestes dues famílies, hi viuen també un matrimoni amb un adolescent, una vídua amb 2 preadolescents i una parella amb una nena petita i la dona embarassada.

El pressupost invertit fins ara en els habitatges és de 700.000 euros, dels quals el 67% han estat donatius de particulars, entitats i grups; el 8% d'activitats organitzades; i el 30% de les administracions. El cost real però, és més elevat, ja que moltes empreses han ofert els seus productes i materials a preus més baixos. Manquen encara, però, 100.000 euros per equipar la totalitat dels 19 habitatges que ofereix l'edifici.

Les famílies que hi viuen comptaren amb el suport de la nova Fundació Entre Tots i per al Bé de Tothom. Hi haurà onze voluntaris i també una treballadors social a mitja jornada que faran el seguiment d'aquestes famílies i de les pròximes que s'hi puguin acollir.