Ja està, ja hi som, sense gairebé ni adonar-nos-en en quatre dies comença una nova campanya electoral i aquesta si que ens toca de ben a prop. Són les municipals, aquelles eleccions en què tenim més que mai al nostre abast el polític que es presenta com a candidat per dir-li tot allò que en pensem i també perquè ens expliqui les propostes que ens volen vendre.
Per als periodistes de territori, els comicis municipals són els més durs i intensos a l'hora de donar-los-hi cobertura informativa, doncs candidats i propostes es multipliquen per comarques, ciutats i pobles, i és indispensable parlar-ne, per poc que és pugui, dels màxims possibles.
A les acaballes de la precampanya però, ens trobem amb un parell de fets que ja en els comicis de 2011 van generar polèmica. Un és el de les anomenades llistes fantasma de candidats. Pocs dies després de la publicació de les candidatures oficials, comencen a sortir a la llum pobles amb partits que tenen candidats que no han posat mai un peu al municipi i fins i tot, alcaldables que són de Lleida ciutat o Barcelona.
Els partits s'emparen en la legalitat d'aquesta pràctica, però no deixa de ser si més no qüestionable en un moment en què tots els polítics, preguntis a qui preguntis, admetin el descrèdit de la classe política vers la ciutadania. Veure com s'inflen a fer llistes irreals per aconseguir una quota de poder és possible que hagi contribuït a aquest distanciament i més en un poble on tots es coneixen.
A l'altra banda hi tenim un altre fenomen que depèn de com es miri fins i tot arriba a fer certa gràcia: el de les fotos retocades amb Photoshop. No, no parlo de les que es fan els candidats on surten ben riallers i amb el millor dels pentinats, que ja sabem que en el 80% dels casos està retocada. Em refereixo a les de les persones que conformen la candidatura del partit en qüestió. Sembla ser que en aquests comicis ha costat molt fer llistes; a tots els partits, i això també es deu haver notat a l'hora de quadrar un dia per fer la foto de grup. La situació ha derivat en autèntics desastres de gent enganxada de qualsevol manera en un fons amb la ciutat o el poble on es veu clarament que la composició ha estat manipulada.
Si comencem amb aquest tipus d'enganys, perquè al cap i a la fi, no deixen de ser enganys a la ciutadania i els votants, que som nosaltres, no em vull ni imaginar com s'acabarà desenvolupant la campanya en la seva plenitud. Entretinguts segur que ho estarem. Sort i ànims a tothom, que això només ha fet que començar.
ARA A PORTADA
28 d’abril de 2015