A l’excel·lent programa especial que va fer Lleida Televisió aquest diumenge en motiu de les eleccions municipals (on per cert l’enquesta a peu d’urna va encertar de ple el repartiment d’escons a la Paeria), l’Ares Escribà saludava Àngel Ros després d’agrair-li que hagués acudit al plató instal·lat a la Llotja amb una interpel·lació ben directa: “Déu n’hi do, senyor Ros. Una bona davallada...”. El paer en cap en funcions no va perdre el somriure i, com si sentís ploure, va contestar: “Sí, una victòria electoral, això és ben clar...”. Però quan la comunicadora va matisar això de la victòria per reprendre la idea de la pèrdua de suports a les urnes dient-li que havia estat “la força més votada”, Ros no ho va deixar passar. “En futbol es diu el que guanya, no? No sé per què no podem aplicar-ho aquí. Hem guanyat les eleccions”, va replicar, puntillós. Defensava que ningú no diu que tal equip ha fet més gols que l’altre. Es diu que ha guanyat el partit i punt. Reivindicava la glòria, encara que fos incerta, com en el títol de la gran novel·la de Joan Sales.

No va ser l’única referència futbolística que va fer en l’entrevista perquè després de reivindicar el triomf que, de fet, ningú no li havia posat en qüestió, va tornar a tirar de metàfores de pilota per explicar els perquès d’haver passat de quinze a vuit regidors. “Si perds un partit de futbol –ep! Traïció del subconscient! No havíem quedat que l’havia guanyat?- és que has jugat malament”, va dir abans d’enumerar algunes raons que podia autoimputar-se, com la mala gestió de la pèrdua de valor de la marca PSC a Catalunya, no haver abordat bé la crisi local oberta arran de les denúncies de la Marta Camps o no haver sabut transmetre els projectes de futur que proposava per als propers quatre anys.
Encara més futbol. Per replicar l’observació que li feia el Santi Roig sobre el fet que els resultats del PSC a la ciutat eren els pitjors des del 1979, l’alcaldable socialista recordava les seves dues majories absolutes dient que “de vegades un guanya dos Champions seguides i a la següent fa un pitjor resultat”.

Àngel Ros ha guanyat la final. Per la mínima, però és el campió. El que passa és que a la vida no tot és com en el futbol. En política, el reglament és diferent. Et pots haver imposat als adversaris, però si no els superes per golejada, necessites que t’ajudin a aixecar la copa. I si durant la Lliga anterior no els has deixat tocar pilota, pot ser que ara decideixin no jugar amb tu, just quan els necessites perquè t’han expulsat la meitat de l’equip. I també pot ser que el comitè de competició decideixi imputar-te una sanció per alguna falta mereixedora de targeta. Pot ser que aconsegueixis fitxar jugadors d’altres equips per reforçar la plantilla, però també pot passar que els equips contraris facin el mateix per plantar cara... Comença una altra temporada.

Amb plantilles noves, amb més equips plens de jugadors joves amb fam de títols. Amb un equip que tot i ser el campió no acaba de jugar bé i a qui una part de la graderia ha tret els mocadors. Veurem què primarà més, si el joc bonic o anar a assegurar el resultat a cada ple, però el que sembla garantit és que els socis tindrem espectacle.