Uuuuuh! Tan pot ser el bram d’una ànima en pena que ens terroritza des de l’altre barri amb el seu lament, com el clam d’una grada que, airejant els mocadors, protesta indignada. Uuuuuh! El plany d’un espectre. Uuuuuuh! L’esbroncada d’emprenyament dels que ja estem tips que ens fotin el pèl. Uuuuuh!: el diàleg entre el candidat fantasma a qui ningú coneix al poble i l’elector que l’engega a dida.

De llistes fantasma a les eleccions municipals n’hi ha hagut sempre, però segurament mai amb la proliferació d’enguany. Ja explicàvem en un article anterior que hi havia partits que tindrien greus problemes per trobar algú que volgués posar-se la seva samarreta en la contesa electoral i la polèmica d’aquesta setmana només ve a certificar-ho. Si fins ara la pràctica de farcir llistes amb militants que no tenen res a veure amb el poble on es presenten havia estat utilitzada, sobretot, pel Partit Popular, aquesta vegada s’hi ha sumat de forma entusiasta el PSC. Que del conjunt de candidatures socialistes a la Noguera, només la de Balaguer escapi a la ultratomba fantasmal és lamentable; que un terç de les llistes que es presenten a les Garrigues estiguin integrades per gent de fora dels municipis és vergonyós; que la dona de fer feines del PSC a Lleida es presenti de regidora a l’Espluga Calba, sembla d’acudit. Uuuuuh!

Tot plegat provoca rebuig i hauria de comportar l’absoluta indiferència a les urnes als pobles on passa això, i fins i tot m’atreviria a dir que el càstig a les formacions polítiques que ho promouen, fins i tot allà on presenten autòctons. O es que es pensen que som babaus? Fa quatre anys el PSC carregava contra el PP per fer exactament el que ara fan ells quan veuen que han perdut arrelament territorial. Fa quatre anys, Alícia Sánchez Camacho es comprometia a posar fi a aquesta manera de fer. Ja ho veuen. Uuuuuh!

I que me’n diuen de l’últim argument d’Àngel Ros, president dels socialistes catalans, per justificar aquesta vergonya? És que si no es fes així –diu- part del vot del PSC es perdria. Ah! Alerta! Els mateixos que diuen que no es pot votar en unes municipals en clau sobiranista perquè el que es vota és a l’alcalde, al servidor polític de proximitat, ara ens canvien el rotllo i ens diuen que és igual que és presenti un desconegut perquè el que interessa és poder votar en clau de partit. Uuuuuh!

Em sumo a la campanya #regidorKm0 del col·lectiu Can Antaviana, que exigeix candidats de proximitat, com si parléssim de productes d’alimentació. La idea de la Gina Tost materialitzada amb un gràfic sensacional del Jordi Calvís expressa de forma molt més subtil i conyera que aquest article el sentiment de molts que no ens volem deixar enganyar i que no ens deixem impressionar pels fantasmes. Uuuuuh!