Per què neva més en unes comarques del Pirineu i Alt Pirineu que en unes altres?  El que està clar que gairebé cada hivern n’hi ha que estan tocades per la divina providència o millor dit, deixem-nos de divinitats i diguem que la metereologia está sentmés generosa amb elles. La Vall d’Aran de moment s’emporta l’Òscar a l’acumulació de gruixos de neu més important en el que portem d’hivern. Els Pallars i l’Alta Ribagorça tampoc no es queden pas a la cua. No crec que sigui agosarat parlar demés de quatre metres de neu acumulats a les cotes més altes.
 
Tampoc no oblido però, que tanta neu porta mal de caps amb carreteres intransitables i talls en algunes vies, però l’or blanc, després del temporal, sempreacostuma a deixar bon regust de boca a uns i altres. I és que on hi ha hagut foc i brasa perquè es tanquen túnels, carreteres i estacions per risc d’allaus i fort vent, a la llarga sempre acaba resorgint el reparador bàlsam econòmic d’una bona temporadad’esquí a les estacions d’alpí que sense tenir encara xifres segur ja comencen a tocar amúsica celestial. I tan de bon no m’equivoqui.
 
L’Òscar a la comarca de La Cerdanya li donaré per la seva perseverància en la fabricació de neu artificial en les seves estacions d’esquí alpí, que a falta de neu natural,la major part de la temporada i un vent de mil dimonis que ho feia volar tot, han superat la cruesa d’un hivern i no pas per les intenses nevades –a excepció d’aquesta setmana-, sino per tot el contrari: un temps més de primavera i estiu que una altra cosa. Però ja ho diuen: “resiste y vencerás”.
 
Però, no hi ha dubte que l’Òscar per excel.lència és per les estacions d’esquí nòrdic que hi ha al Pirineu, repartides majoritàriament entre l’Alt Urgell i La Cerdanya. Les set estacions que tenim pateixen de valent pràcticament cada hivern. Obrir quan, en quines condicions  i fins quan? Tot plegat, sempre és una incògnita. Ni el Poirot ni l’Agatha Cristie, ni la Fletcher resoldrien mai l’enigma ni en la millor de les seves històries.
 
I ara a les portes de la primavera el 21 de Març, les cinc estacions d’esquí que es troben a les comarques l’Alt Urgell –Sant Joan de l’Erm i Tuixent-La Vansa-  i a La Cerdanya – Aransa, Lles de Cerdanya i Guils de Fontanera- han acumulat els gruixos de neu més importants de tota la temporada d’hivern. Si els hi diuen al Desembre, si els hi diuen al Gener, fins i tot fa quinze dies, quan les fortes ventades fan fer estralls en algunes estacions, convertint les pistes en dunes de neu, no s’ho creuen.
 
El temps és boig, imprevisible i juganer no hi ha dubte. I sino que els hi expliquin als metereòlegs que van estar setmanes i setmanes, predint un nevada que mai ens acabava d’arribar en aquesta zona. Aquest cop, però poden respirar tranquils, perquè han fet diana. La neu a les de nòrdic ha arribat, però esperem que la divina providènciametereològica de cara a la pròxima temporada sigui més generosa i reparteixi el trèsor blanc a principis d’hivern i no a les seves acaballes.
 
Sí senyor, l’Òscar a la paciència i superació, hivern darrere hivern, també ha d’ésser per les estacions d’esquí nòrdic del Pirineu, que lluny de tancar amb clau la porta i segur que ganes no els n’ha faltat, continuen obrint cada hivern la seva catifa blanca. Són les grans mereixedores dels Òscars de la neu.