El Govern va enviar les notificacions als escollits per formar part de les meses electorals del referèndum de l'1 d'octubre. A només tres dies de la celebració i amb uns 10.000 agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola enviats pel govern de Mariano Rajoy a Catalunya per impedir físicament la consulta vinculant. 

El 80% del material original destinat a les comunicacions es va confiscar a Terrassa, en una oficina d'Unipost que va ser intervinguda per l'institut armat. Ara bé, si una d'aquestes notificacions finalment arriba a la bústia de casa, es pot acudir a la mesa?

La Fiscalia General de l'Estat va arribar a amenaçar els particulars que d'alguna manera col·laborin amb el referèndum. El ministeri públic, dirigit per José Manuel Maza, va indicar que si els particulars actuaven en "connivència" amb algun funcionari o autoritat pública també podria incórrer en delictes de desobediència, prevaricació i malversació -aquest últim pot suposar penes de presó.

Conducta despenalitzada

Des de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), el lletrat Àlex Solà, recorda que "el fet que un ciutadà participi en un referèndum no autoritzat per una autoritat competent era delicte però ja no ho és". Com constata Solà, organitzar un referèndum en desacord amb les lleis espanyoles és una conducta que va ser despenalitzada el 2005 derogant els articles del Codi Penal que hi feien referència.

La situació canvia si un agent de la policia impedeix l'entrada als col·legis o ordena dissoldre un punt de votació. "Si una autoritat ordena a una persona que deixi de fer una cosa i no en fa cas estaria en un supòsit de desobediència", apunta Solà. En aquest escenari, s'obren dues possibilitats. El més probable és que la policia es limiti a identificar les persones que no acatin les seves ordres i al cap d'un temps els arribi una citació per desobediència, que pot implicar una multa.

En el pitjor dels casos, però, també es podrien produir detencions. Solà alerta que, en el context actual, la Fiscalia podria considerar que els ciutadans que desobeeixin l'autoritat també han de ser acusats de ser "col·laboradors" del delicte de malversació per l'organització del referèndum, il·lícit pel qual el Govern en ple ja està investigat.

La visió de Pere Lluís Huguet, president del col·lectiu de juristes defensors de l'ordenament constitucional anomenat Llibertats i expresident del Consell de l'Advocacia Catalana, és diferent. Aquest lletrat considera que una persona podria ser considerada "cooperadora necessària" dels delictes de desobediència i malversació pel sol fet de participar en la formació d'una mesa de votació del referèndum. "La policia els podria identificar o la Fiscalia podria obtenir el seu nom a través de l'acta que s'aixequés després de la votació", indica.

En tot cas, Huguet afirma que les notificacions enviades pel Govern als que haurien de formar una mesa electoral no tenen "eficàcia jurídica". "Les que ara arribin estan fora de termini perquè no hi ha dret a excusar l'assistència i tampoc òrgan on fer-ho, ja que, la Sindicatura Electoral es va dissoldre", afirma.

Votar fora de locals públics

Entre els dos advocats sí que existeix un consens pel que fa als ciutadans que decideixin anar a votar. Per a Solà i Huguet, votar el referèndum és una conducta irrellevant per al dret penal que en cap cas podria ser perseguible.

Solà també subratlla que la darrera interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) requereix que la policia tanqui els col·legis electorals situats en "locals o edificis públics, o edificis que facin un serveix públic". Tanmateix, no diu res de locals particulars.