Ángeles Ribes, a la Paeria Foto: Àlvar Llobet
- Què els hi ha ofert Àngel Ros per entrar a govern?
- Res. Ho vam deixar molt clar des de l’inici. No formarem part de cap govern a Lleida.
- Per tant, es neguen a que la Paeria sigui governada amb estabilitat...
- Es pot aconseguir sense necessitat de bastir acord de govern. Com vol que Ciutadans doni suport a un partit que té a sobre la Fiscalia Anticorrupció? La gent no ho hagués entès, perquè nosaltres defensem una nova manera de fer les coses. La governabilitat es pot garantir amb acords, pactant un nou cartipàs i modificant estructures laborals del consistori. Alguns llocs de treball deixaran d’existir.
- Quins?
- La figures d’alguns caps de gabinet hauran de ser eliminades. També assessors. Ros no en necessitarà tants en aquesta legislatura, perquè només té 8 regidors. Un altre tema que caldrà abordar serà com queden les regidories, i en especial com li donem cobertura a l’Horta, que no s’ha d’oblidar.
- Han dit que es votaran a vostès mateixos el dia 13 de juny. Amb aquesta decisió faran alcalde Ros, un polític que, diu vostè, té a sobre la Fiscalia.
- Qui fa alcalde Àngel Ros és la majoria de la ciutadania, i això s’ha de respectar. D’altra banda, l’alternativa que hi ha tampoc em dóna cap garantia de bon treball. És cert que Toni Postius és un polític dialogant i amb el qual s’hi pot parlar, però no hi confio. Parla de transparència, però CiU no pot assegurar que acabarà amb la transparència. A part, no volem fer un alcalde que sigui independentista.
- Aquest és el problema principal?
- Ciutadans no pot anar de bracet amb ERC i la CUP, que han donat suport al procés sobiranista.
- Però vostès, com el PP, han parlat molt de la necessitat de centrar els debats en els “problemes reals” del país. A l’hora de fer pactes canvien el discurs i donen prioritat a la qüestió nacional?
- És impossible que es deslligui una cosa d’una altra. És impensable que un alcalde de CiU no es posicioni a favor del 27-S, i nosaltres no podem donar suport a això. Els que han posat el tema de la independència damunt de la taula durant aquesta campanya han estat aquests partits, no nosaltres. Ara se’n volen desmarcar per arribar a acords de govern? Les coses no van així. Nosaltres hem donat prioritat a temes de ciutat i de gestió del govern. A la Paeria s’han d’obrir calaixos, ja li vaig dir a Ros.
- I què li va dir?
- Que estaven tots oberts.
- Se’l creu?
- No dubto que estiguin oberts, però el problema és un altre. La feina de comprovar que totes les factures estiguin comptabilitzades correctament és ingent, porta moltes hores de feina. Et diuen que les factures són públiques, que les vagis a buscar, però sovint tens molt poc temps. Aquest és el problema. La feina d’anàlisi de totes les factures i de contrastar-les comporta una despesa de temps molt gran.
- Diu que Ciutadans farà una oposició dura i constructiva a la vegada. Posi exemples
- Serem constructius, per exemple, amb el tema de l’horta. Cal donar solució al problema de la segona vivenda en aquesta zona, i nosaltres ens hi comprometrem. Serem durs contra algunes despeses que s’aproven i que considerem innecessàries totalment. Ens negarem a que es signin segons quines partides.
- Concreti
- Les subvencions a la premsa cal que siguin eliminades, perquè no són necessàries. Faré el possible per evitar que es doni el vist-i-plau a aquestes subvencions.
- A cap mitjà?
- A tots o a cap! La Paeria va donar 600.000 euros al grup Segre aquest darrer any, i això és intolerable. Ja sé que ara se’m tiraran al damunt, però m’és igual, perquè dic el que penso. Un periodista subvencionat és un funcionari, i llavors no pot fer la seva feina. Si una empresa de comunicació depèn del que li doni l’administració, l’afavorirà, i això no és periodisme, sinó propaganda. S’ha jugat molt amb això arreu d’Espanya. Els mitjans s’han de guanyar la vida amb els seus propis recursos.
- Creu que hi ha hagut clientelisme a Lleida en aquest sentit?
- Clarament. Amb Ros, amb Siurana i també en d’altres administracions. Els mitjans s’han de plantejar quin és el paper que volen jugar, i més quan la premsa escrita de paper va a la baixa i creixen els mitjans digitals, que és on la gent ja va a informar-se. Si ara treu la subvenció als diaris de Lleida creu que en sobreviuria algun només dels diners que guanyarien al quiosc? Ni un. No té cap sentit mantenir un mitjà enlloc d’una empresa que té 8 o 9 treballadors i que potser amb una injecció de diners més petita es salvaria.
- Però els mitjans de comunicació també són empreses.
- Per això mateix! Per quina raó hem de fer distincions entre una empresa i una altra. Per què salvem un diari i no una granja?
- Creu realment que és el mateix?
- Sé que per un polític no ho és, però ho hauria de ser. Molt poca gent a Lleida ha cregut en la premsa lliure. Que la premsa faci la seva feina, i els polítics farem la nostra, que inclou haver d’aguantar algunes noticies que no ens agraden. Si alguna cosa es fa bé, que es digui, i si alguna es fa malament, que es posi el dit a la nafra. Hem d’estar disposats a encaixar les crítiques per la nostra tasca com a càrrecs públics. Ara bé, que siguin crítiques fonamentades, no de temes personals.
- Vostè ja ha pensat que pot rebre moltes crítiques en els propers anys?
- Quan em van proposar encapçalar la llista per Lleida vaig tenir dubtes, sobretot per la família, que són els qui també pateixen. M’ho vaig pensar molt per una raó. I és que Lleida no és Barcelona, on hi ha molta gent i tot queda més diluït. La nostra ciutat és suficientment gran com per tenir importància i suficientment petita com per trobar-te la gent pel carrer i que t’assenyalin. Vaig decidir tirar endavant. La vida està per viure aventures.
Ciutadans ha obtingut quatre regidors Foto: Àlvar Llobet
- Se sent la política de moda a Lleida ara?
- Aquests dies una mica. Però això passarà. A la meva edat, les mels de l’èxit tampoc te les prens massa seriosament (riu).
- Li va sorprendre el resultat?
- Sabia que estàvem dins, però quatre regidors no me’ls esperava. Dos creia que era un bon resultat. Tres, excel·lent. I quatre ja ha estat la cirereta del pastís.
- Quatre Ciutadans. Dos el PP. Han fet el sorpasso...
- És veritat que els hem doblat en regidors, però si fem un anàlisi dels punts de votació, veiem que on hem rascat més ha estat en aquells indrets on hi havia un vot del PSC més arrelat. És veritat que al PP també li hem robat vot, però més als socialistes. La marca ens ha donat influència, i també l’estratègia de campanya.
- Hi ha hagut partits que han estat treballant l’oposició a la Paeria durant els darrers quatre anys més que vostès, i, en canvi, s’han quedat fora. No li sembla molt injust això?
- Dir que la gent que ha votat Ciutadans ho ha fet per una causa injusta ho trobo molt agosarat. Hi ha partits que han bregat molt i que han tingut candidats coherents i vàlids, sí, però potser han errat l’estratègia de campanya i han donat símptomes d’esgotament. ICV, per exemple, ha quedat estancada. En canvi m’alegro molt que hagi entrat el Comú de Lleida, perquè crec que han fet molt bona feina tot i que crec que els vindrà bé el bany de realitat que es trobaran a la Paeria. Ull, a ell i a tots nosaltres també.
- Han tingut molt bons resultats perquè no tenen motxilles. No han tocat poder encara. Hi està d’acord amb això?
- Altres forces tampoc en tenen i han tret menys bons resultats que nosaltres. No obstant, aquesta idea pot anar a la contra, perquè hi ha gent que penalitza el fet que no tinguem experiència. Miri, nosaltres ens prenem les coses seriosament, i segur que cometrem errors, però no hem vingut aquí per ocupar cadires. Després d’aquests propers quatre anys no vull que la gent tingui la sensació que ens hem apoltronat.
- Què passa si a Ros l’imputen?
- Demanarem la dimissió, i si no marxa, ens plantejarem una moció de censura.
- Estar imputat no és cap acusació ni condemna. Només és una figura jurídica que et permet defensar. No serien molt agosarats?
- Un imputat per corrupció en exercici del càrrec públic no és el mateix que una imputació per qualsevol altra cosa. Tal com estan ara les coses, si l’acabessin imputant, seria bo que marxés per la Paeria, per la ciutat i fins i tot pel seu propi partit.
- Creu que s’han comès il·legalitats a la Paeria en aquesta darrers anys?
- El que jo he vist, no. Crec que hi ha factures que no s’han imputat en les partides corresponents, però això no és il·legal. Sí que hi ha hagut molt poca ètica, i ara, els criteris ètica en política estan molt més elevats que abans. Hem vist partides de despeses que han canviat molt a final de l’exercici. Una ha passat de 17.000 a 167.000 euros, i això és el pressupost de la partida de Sucs. Això no és il·legal, però tampoc és ètic. Un altre cas, el dels cotxes oficials...
- El 24-M ha marcat el final d’una època?
- Hi ha un canvi de paradigma, a Lleida i arreu. Tot ha canviat, i ara tenim dues opcions. Fer com al Gattopardo i continuar com fins ara, o capgirar-ho tot. Lleida ha viscut un síndrome del nou ric. Hem passat de ser una ciutat provinciana i gris a voler ser una gran ciutat amb projectes faraònics, i això ha portat massa supèrbia, a la Paeria i en d’altres administracions. L’ego dels polítics ha estat enorme, i, a més, molts han estat envoltats d’uns equips que no s’han atrevit mai a portar la contrària. Qui s’atrevia? Qui ho ha fet n’ha patit les conseqüències.
- El nombre de regidors independentistes ha augmentat de 6 a 11 mentre que el d’espanyolistes s’ha quedat a 6. El debat nacional es farà més cru a partir d’ara a la Paeria?
- Segurament. No tinc cap dubte que la CUP i ERC entraran mocions a favor de la independència que ens obligaran a posicionar-nos i a defensar les nostres postures. Aquestes eleccions municipals han estat viciades pel 27-S, i nosaltres hem volgut defugir d’aquest debat. Ara, però, tocarà posar damunt de la taula mocions com les del bilingüisme. El programa de festes de la Paeria de Lleida ha d’arribar en dues llengües.
- Com es poden moure els equilibris a la Paeria després de les eleccions al Parlament de Catalunya?
- Sobretot a CiU. Veig un trencament, perquè molts membres d’Unió no veuen clar aquest procés i es negaran a ser arrossegats per Convergència. Tenen una part de l’electoral molt enfadat. D’altra banda, el PSC també caldrà que es posicioni clarament, i el Comú de Lleida, que haurà de passar aquest tema per assemblea.
- Quins són els reptes de Lleida?
- Uns comptes sanejats. Hem d’aconseguir tenir un ajuntament que no sigui un pou sense fons i que pugui mantenir tots els serveis sense passar la tisora.
- Com es fa això?
- Al ple del cartipàs veurem si som capaços de donar exemple. Per fer les coses bé, els partits han de tenir un administratiu, però molta gent ha de saltar. D’altra banda, caldrà abordar la gestió dels serveis i si s’han de remunicipalitzar o no. Crec que amb la gestió de l’actual equip de govern és impossible.
- S’entén que quan es demana una remunicipalització, es fa per canviar la gestió.
- Sí, però com es farà? Amb cooperatives? Tinc molts dubtes sobre aquesta qüestió.
- L’IBI ha d’anar cap avall?
- S’ha de congelar i fer una revisió dels valors cadastrals. Caldrà fer molts números i tancar moltes portes per fer això. D’entrada podem començar per les despeses de protocol. És obvi que l’ajuntament de Lleida ha de contemplar una partida per aquestes qüestions, però hem de posar un topall. No obstant, no ens hem de confondre. Les grans despeses no vénen d’aquí.
- Hi ha molta gent treballant a la Paeria?
- És un tema delicat. El personal que ja tens no pots fer-ho fora, i sóc partidària que siguin aquests treballadors els que cobreixin els llocs dels càrrecs que a partir del dia 13 marxaran. Els que ens ho mirem des de fora hem de pensar que no és una situació fàcil, aquesta. Sovint els funcionaris carreguen amb competències que no els hi tocaria, i s’emporten queixes d’uns ciutadans que tampoc reben la resposta que tocaria. Quan penso amb la gestió d’un ajuntament tinc la referència d’Iñaki Azcuna, històric alcalde de Bilbao que va ser capaç de donar-li la volta a la ciutat, i amb grans inversions. El Guguenheim era criticat per lleig, però mai va ser qüestionat per la seva construcció, perquè va tenir un retorn. Crec que Lleida ha volgut ser la Bilbao de Catalunya sense tenir clar, però, les seves característiques ni el retorn que podrien tenir les inversions.
- Aquesta qüestió ens obliga a parlar del Parc dels Barrufets. Com ho veu?
- A mi m’han d’ensenyar la llista d’inversors i els estudis de viabilitat. Algú ha dit quants visitants pot tenir a l’any aquest parc? Diuen que serà familiar, però Lleida no té ni un càmping. A part, aquest espai només podrà funcionar a la primavera i en una tardor suau, perquè ni a l’hivern ni a l’estiu s’hi podrà anar.
- Creu que es farà?
- Ho dubto. A no ser que hi hagi una clàusula que digui que en cas que no es faci s’ha d’indemnitzar empresa. Si hi és caldrà analitzar si ens costa més la truita que els ous.
- Vostès no estan a favor de la independència ni del dret a decidir. Per què?
- Entre tots ens vam donar unes regles del joc, i no estic d’acord que a la majoria dels espanyols se’ls hi robi un dret que tenen. Imagina que el Barça té una secció de golf, i es vol separar. Hauran de ser tots els socis els que votin sobre aquest tema. Amb el tema del dret a decidir passa el mateix. Les normes són per tots iguals, i si no t’agraden les pots canviar.
- Com es canvien?
- Arribes al Congrés dels diputats amb una majoria i canvies la constitució.
- Vostè ja sap que és impossible que CiU i ERC tinguin una majoria al Congrés per fer això.
- No. Pots arribar a acords. Ara, si no els tens, no ho pots fer. Cal cenyir-nos a les regles del joc.
- Amb aquesta proposta seva no s’arregla el tema català. Té alguna alternativa real per solucionar-ho?
- Ha faltat molta pedagogia i a sobrat molt missatge visceral que ha volgut fer creure que la independència és la via que arreglarà els problemes econòmics i d’atur. Qui digui això està mentint l’electorat. El debat independentista no el pots basar en temes racionals, perquè s’acaba molt ràpid. És un tema de sentiments. Jo em puc creure que són Brigitte Bardot, però la realitat és diferent. En aquest tema només hi ha hagut informació d’una banda, i debats partidistes. S’han volgut fer les coses molt ràpid i al final aquest serà un tema que caurà pel seu propi pes. Jo no sóc nacionalista espanyola, perquè crec que Espanya ha de perdre sobirania en benefici d’Europa.
- Està perseguit el castellà a Catalunya?
- Perseguit no, però injustament tractat a les administracions públiques, sí. Vostè i jo estem mantenint una conversa bilingüe, i no sé quin problema hi ha en que altres coses ho siguin a la Paeria.
- On és el problema?
- Hi ha d’haver un respecte a la llengua oficial. Tot el món ha de poder expressar-se en qualsevol de l’idioma oficial, i té dret a ser respost en aquest mateix idioma. I sobre la immersió, no crec que aquest sigui el millor sistema que haguem d’anar a vendre.
- La llengua és un escull per l’educació?
- L’educació és dolenta, i el tema de la llengua és un afegitó. Les lleis són molt dolentes. Ara bé, no veig per quina raó no es poden donar les classes de matemàtiques en castellà. No sé per què hem de tenir aquest problema.
- Aquesta ha estat una qüestió moguda per vostès. Ni en l’època de la majoria absoluta d’Aznar s’havien plantejat coses com les que defensa Ciutadans sobre la immersió...
- La realitat és que hi ha molts professors que no volen venir a Catalunya perquè no se senten còmodes amb el català. No és el cas de la Universitat de Lleida, on crec que el rector Roberto Fernández ha fet una bona aposta per la internacionalització sense deixar que això fos un reducte tancat i endogàmic. De debò que la llengua ha de ser un problema?
- Insisteixo. La pregunta és pertinent per vostès. Amb 30 anys no hi ha hagut tensions de cap mena en aquesta qüestió...
- Li diré molt clar. Si volem que els nostres fills naixin, creixin, visquin i morin a Lleida, ja està bé aquest sistema. Ara, si el que volem és que estiguin preparats per anar pel món, cal canviar aquest sistema.
