Pau Juvillà i Francesc Gabarrell, dos dels candidats de la formació Foto: Àlvar Llobet
- De moment hem vist molta crítica contra la Paeria però poques propostes...
- Estem treballant en un programa a partir de les propostes que plantegen les set comissions que hem creat. En poques setmanes anirem concretant, però podem avançar que els eixos del nostre ideari es basen en la defensa a ultrança dels serveis públics, en la creació d’un model energètic propi a la ciutat de Lleida, en l’aposta per la participació ciutadana, en la sobirania de Catalunya, en fomentar el cooperativisme i incidir realment en les deslocalitzacions...
- Què seria el primer que farien si manessin a l’ajuntament?
- Començar a municipalitzar els serveis públics. Que tot allò que s’hagi privatitzat en els darrers anys torni a les mans públiques.
- Fan anar un discurs que podria ser assumit per altres formacions d’esquerres que també es presentaran a les eleccions municipals. En què es diferencia la seva formació?
- No estem aquí només per gestionar la ciutat. El que volem és transformar el sistema polític, i els altres partits no arriben a aquest extrem. Parlem d’ICV, per exemple. Forma part d’un model polític que ha creat la Lleida que tenim avui, i nosaltres no volem anar de la mà d’aquestes formacions de tall clàssic. En referència al Comú, creiem que s’obsessionen amb una persona, que és l’alcalde de Lleida, i no aposten per una ruptura del sistema. Altres partits com ERC diuen que donen suport als serveis públics però després beneeixen el Consorci Sanitari. De què ens serveix això? amb partits així no hi podem anar.
- Però ICV té un candidat nou
- Ens interessa més veure quin és el model polític que defensen, i creiem que en el cas d’ICV és encara molt clàssic i antic. El model de la Lleida de la Llotja, de les Basses, del Roser... és el model d’ICV, i per aquest motiu no volem ni podem unir-nos, perquè seria un pacte que no funcionaria. A part, aquest partit, com altres, té un vassallatge a les seves sigles. La Crida per Lleida està gestionada per l’assemblea de manera que els regidors que entrin al consistori seran portaveus de la voluntat del col·lectiu.
- Aposten per la limitació de mandats?
- Sí. Limitem mandats a les institucions però també dins del partit. Com a càrrecs electes només podrem estar una legislatura, i a nivell intern tampoc es podrà repetir com a cap de cartell. A part, també prohibim el fet que algú pugui ser alliberat polític un cop hagi estat candidat. Les portes giratòries internes també les bloquegem.
- Però això no significa cremar els lideratges molt ràpid sense motiu?
- Que una persona pugui ser candidata un cop no significa que després hagi de marxar a casa. Pot seguir aportant el seu coneixement i treballant des de l’assemblea com un militant més. Si realment creus en un projecte, t’hi dediques sense necessitat d’haver d’estar al capdavant. Volem acabar amb aquest model actual on si no estàs al davant no comptes per a res.
- La política és també un joc de lideratges, i la gent necessita posar cares i sentir-se identificada amb algú. Gastaran moltes energies en renovar líders...
- És veritat que la gent busca cares, però nosaltres apostem pel projecte. Anem contracorrent. Amb aquest model el que fem és protegir la col·lectivitat de lideratges que es poden convertir en massa potents i que poden arribar a capgirar la visió de partit horitzontal que tenim. Quan un lideratge és massa fort hi ha el perill que tot es verticalitzi molt, i això ho volem evitar.
- Com es finança la Crida per Lleida?
- De moment amb aportacions personals, però tenim pensat crear bons d’ajut, que són unes paperetes de 5 euros que la gent podrà comprar per ajudar el projecte. La nostra campanya segurament serà més barata que les altres, però tenim la intenció de fer-ho tot nosaltres.
- Són una formació independentista. Confien que el debat sobiranista actual els ajudi electoralment?
- Si ens beneficia o no ja ho veurem, però el nostre ideari no el modificarem en funció de les perspectives electorals. Tenim una actitud desobedient amb el govern espanyol, que ens prohibeix votar, i això ho defensàvem ahir i ho defensarem demà més enllà de si ens va bé o no a les urnes. Considerem que l’Ajuntament de Lleida ha de ser un esglaó més per bastir la república catalana, i en això treballem.
- Tenen la sensació que són l’únic partit que va contracorrent?
- Som gent que sabem on volem arribar i des d’on partim. Tenir les coses clares no hauria de ser cap novetat, però vistes les altres propostes polítiques, podríem dir que sí, que som una formació que va contracorrent. Però no ho considerem un estigma, al contrari.
- Els hi agrada a vostès el terme casta?
- També estem en contra d’aquella gent que ens tracta d’imbècils i amb condescendència des de dalts de les institucions.
- Com tenen la seva relació amb Podem?
- La nostra voluntat de canviar el sistema polític la compartim força amb Podem. Tenim sensibilitats similars en alguns temes, i, de fet, hi ha diverses persones d’aquesta formació que estan dins de la Crida per Lleida. No obstant, al col·lectiu no s’hi referencien sigles polítiques. Som un grup de gent i tots sumem.
- Tenen clars quins pactes post electorals podrien fer?
- La política de pactes la decidirà l’assemblea. No obstant, sí que podem dir que no pensem bastir cap pacte de govern amb aquells partits que hagin format part de la creació de l’actual model de ciutat. Si apostem per trencar amb unes maneres de fer, no tindria cap sentit fer pactes amb les formacions que encarnen unes praxis que nosaltres volem canviar. Estem segurs que si Àngel Ros marxés de la Paeria pujaria un altre polític d’aquests partits clàssics i gestionaria el consistori de la mateixa manera. Les grans línies de ciutat han estat pactades en els darrers anys entre el Govern municipal i l’oposició.
La Crida per Lleida aposta per un trencament de l'actual sistema polític actual Foto: Àlvar Llobet
- Ara mateix se’ns fa difícil pensar que això pugui ser així. Altra cosa són els pactes puntuals. Si hi ha algun partit que aposta per la municipalització total dels serveis, nosaltres estarem al seu costat. Si hi ha algú que vol treure les urnes al carrer per tal que la gent voti sobre el futur polític de Catalunya, allà hi estarem.
- Com es gestiona un ajuntament que té una gran motxilla de deute i sense tenir cap servei privatitzat?
- La gestió pública és més beneficiosa que no pas el control privat. Si ciutats com París o Berlin han recuperat alguns d’aquests serveis, per què no ho pot fer Lleida? L’empresa privada té la necessitat de treure beneficis, i això a la llarga acaba generant problemes sempre.
- Insisteixo. Si vostès gestionen tots els serveis, han de retallar en algun altre lloc per no elevar el deute. On?
- Pels serveis públics segur que no. Ara és molt complicat saber per on passaríem la tisora, perquè no tenim tota la informació i la Paeria no l’ha facilita, però sabem que hi ha infraestructures que no tenen una gestió clarivident.
- Per quina raó creuen que la Paeria privatitza serveis?
- Respon a la implantació d'un model polític que confon l’àmbit privat amb la bona gestió i allò públic amb la ineficiència. Externalitzar serveis li pot suposar al consistori una liquiditat immediata en els primers anys de concessió, però després aquest acord és controlat per una empresa que el que busca és el benefici propi amb la conseqüent precarització.
- Hi ha massa funcionaris a l’Ajuntament de Lleida?
- És evident que no pots privatitzar serveis i mantenir tots els treballadors, perquè n’hi ha que podrien fer la feina que tu, com a governant, dónes a una empresa privada. Cal racionalitzar la plantilla de personal.
- L’administració ha dit i repetit que el Consorci Sanitari serà públic. Per què insisteixen tant en el perill de privatització?
- Aquest organisme permet l’entrada de capital privat. Hi ha estudis que ho diuen i, a part, l’impulsa un conseller que ve de l’empresa privada com és Boi Ruiz, que aposta per trossejar l’Institut Català de la Salut. Diuen que el personal sanitari està a favor del Consorci, i no és cert. La Marea Blanca és plena de gent amb bata.
- Què faran quan aquest organisme sigui una realitat d’aquí un mes?
- No es crearà
- No?
- La mobilització ciutadana ja ha aplaçat tres cops la creació d’aquest organisme, i els partits que li haurien de donar suport comencen a plantejar-se no fer-ho. Creiem que no es crearà, encara que, si es fes, seguiríem la lluita per recuperar la sanitat pública.
- Van criticar molt Àngel Ros per unes dietes que cobrava de la Caixa que eren legals.
- Legals sí que són, però no ètiques. Que l’alcalde de Lleida cobri 3.000 euros per una reunió en uns moments de crisi com els actuals no és moral. Són petites coses que van sumant. Igual que el cas dels 36.000 euros gastats en fulards i corbates. Cal això? a qui importa?
- A la Paeria hi ha corrupció?
- (Pensen) Hi ha casos que estan judicialitzats com el del la Llotja i caldrà veure on arriben. Estem convençuts que si es fessin auditories a fons trobaríem moltes irregularitats en la gestió de la Paeria. Al consistori s’amaguen moltes coses. A l’audiència pública vam demanar contractes amb empreses i informes econòmics, i encara és hora que els rebem. Davant d’aquests escenari, és normal que tinguem molts dubtes sobre com es fan les coses a l’Ajuntament.
- La societat està prou madura com per afrontar de manera immediata un procés de participació ciutadana com el que proposen?
- S’ha de fer pedagogia, però aquest model fa partícip a la gent i la vincula als projectes de ciutat. Ara bé, per tal que les consultes tinguin èxit cal que siguin vinculants, sinó el ciutadà s’acaba desmotivant. Amb el cas de les Basses d’Alpicat ha passat. Cap de les propostes que va fer la ciutadania s’enfocava a la privatització, però finalment la Paeria va apostar per aquesta opció donant la imatge que no es va tenir en compte el carrer. S’ha demostrat que en aquells llocs on s’han fet consultes vinculats la gent s’hi ha implicat. No és una feina fàcil, tampoc ens enganyarem. Cal informació i adquirir l’hàbit, i més si tenim en compte que la cultura política d’aquest país ha estat la de votar cada quatre anys i prou.
- El país ha canviat molt políticament però Lleida ha tingut dos grans alcaldes i del mateix partit. Com expliquen aquest fet?
- Lleida no ha estat massa plural mai. Hi ha molts motius que expliquen que això sigui així, i un d’ells ha estat la cultura clientelar que hi ha hagut. La Paeria ha establert molts vincles amb la gent dels barris. D’alguna maneta s’han anat comprant voluntats que han possibilitat que la ciutat estigués gairebé sempre governada pel mateix partit polític. A tot això cal sumar-li el pobre paper que ha tingut l’oposició, on algunes vegades ha acabat essent fogacitada pel mateix govern municipal. Si l’alcalde t’integra, quina oposició pots fer?
- El seu vot arriba de la bossa de gent que a les eleccions del 2011 es va abstenir?
- El nostre target és aquella gent que creu que és necessari un canvi de model a la Paeria. Votants d’altres partits i també de l’abstenció.
- Els hi beneficiarà el conflicte entre Àngel Ros i Marta Camps?
- Aquesta baralla matrimonial no creiem que ens doni rèdits electorals a nosaltres. No obstant, considerem que això passa perquè no s’han fet les coses bé des de fa temps. Per quina raó no es van explicar les coses abans i surten totes de cop ara? A nosaltres no ens interessa en entrar en totes aquestes polèmiques, l’únic que volem és canviar aquest model polític que representen Ros i també Camps.
- Estan d’acord amb la dissolució de l’Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida?
- Creiem que s’hauria de fer una auditoria de dalt a baix i veure realment els encerts i desencert en la gestió d’aquest organisme. D’on ve el deute que té l’EMU? És una pregunta que hauria de ser contestada.
