El contestador automàtic que fa anys tenia l'actor balaguerí Jesús Agelet i Profitós era un resum de la seva biografia. Si el trucaves i no agafava el telèfon, la seva ben timbrada veu de baríton saltava després dels cinc tocs telefònics per dir: "Aquest és el telèfon de Jesús Agelet, sóc pagès, i actor de més; però no sé lo que faig pitjor, perquè llauro com un actor i actuo com un pagès".

Era una síntesi breu i precisa que relligava el seu ofici amb una identitat balaguerina, la seva, que durant dècades va reivindicar en les obres d'Els Joglars on participava. En més d'una desena d'espectacles va buscar espai en els guions per inserir el nom del seu poble, que després reproduïa sobre les taules caracteritzat, a vegades com a Pau Casals que tocava el violí, altres com a guardaespatlles de Jordi Pujol o fins i tot com a periodista que li feia preguntes a Salvador Dalí.

A la companyia el coneixien com "el tiet de Balaguer", un sobrenom guanyat, segurament, pel seu constant sentiment de pertinença a la terra on va nàixer i que s'identificava, d'entrada, amb un accent balaguerí sempre mantingut tot i els anys de residència a Osona entre amics i companys de parla oriental, començant pel seu mestre, el dramaturg barceloní Albert Boadella. Tot aquest balaguerinisme s'ha expressat aquest dimecres a la sala d'actes de la Paeria en el pregó de les Festes del Sant Crist que ha servit per obrir oficialment els actes de la festivitat, que duraran fins el proper diumenge.

L'epigrama del contestador telefònic li ha servit a Agelet per obrir el seu discurs, que l'ha basat en els records del seu Balaguer d'infantesa i joventut a través de les evocacions de la cuina tradicional i dels mots de diversos escriptors.

L'actor ha memorat, talment com les magdalenes de Proust, el gust dels tomàquets de Lo Silo, personatge balaguerí, les arengades de Cal Costa, la ratafia de cireres de la seva mare, els "mantecados" que preparava amb el seu pare i els vermuts de Cal Pauet, un dels bars del Mercadal amb més concurrència a meitats del segle XX. Totes aquestes menges han estat la crossa dels records d'aquelles festes majors de grans balls de gegants i curses de bicicletes que ja han passat a millor vida i que només es substancien ara en la memòria de ciutadans com Agelet, que s'ha presentat com un jove de "cinquanta i dinou anys" que no sap què vol ser de gran.

El pregoner ha perlejat el seu parlament de textos de Josep Aznar, Teresa Pàmies, Joan Bellmunt i Josep Pla, escriptors dels que s'ha servit per donar-li al discurs una pàtina històrica amb episodis com el del comte Jaume d'Urgell, conegut com el Dissortat després de perdre el Compromís de Casp, i una dosi de comicitat per abordar la qüestió dels balls d'envelat de festa major a partir d'un divertit fragment de Pla que ha teatralitzat a l'estil del mateix escriptor de Palafrugell. 

Agelet també ha tingut paraules de record per als germans Llobet, amics i introductors seus en l'art escènic, i per a diversos balladors dels gegants que el van fer gaudir anys enrere. "Llegiu, que us farà ser lliures", ha reblat per acabar poc abans de dir que algun dia podria tornar a ser pregoner. De ser així, seguiria els passos de l'escriptor Josep Vallverdú (pregoner el 1990 i el 2015), assegut a primera fila i del qual el mateix Agelet ha llegit un poema per cloure l'acte.