L'estudi dels casos detectats ha permès constatar que els atacs de voltors a caps de bestiar està directament relacionat amb la prohibició d'abandonar els animals morts a les explotacions per part de la Unió Europea a causa de la malaltia de les vaques boges. Això ha provocat que els voltors no trobin en els seus hàbitats l'aliment amb el qual sobrevivien.
Segons ha informat en roda de premsa la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, els casos d'atacs es van començar a detectar l'any 2007 quan es van formular 21 reclamacions, de les quals se'n van acceptar el 40%. L'any 2008 la xifra de reclamacions per atacs de voltors van créixer a 55 i se'n van comprovar 20, l'any 2009 ja van ser 80, de les quals 32 es van comprovar i durant aquest 2010 ja se n'han fet una vintena, de les quals la meitat s'han confirmat.
L'anàlisi dels casos ha permès constatar que el 90% dels atacs afecten el bestiar boví i que sempre afecten caps de bestiar debilitats, malalts o moribunds. En aquest sentit, una de les preses preferides d'aquests voltors són les vaques que acaben de parir i els seus vedells. Per això, la majoria dels atacs es produeixen en els mesos d'abril, maig i juny, quan és habitual que pareixin les vaques.
De fet, segons les dades facilitades per Medi Natural, el 83,3% dels casos d'atacs es van produir en el moment del part o en les 24 hores següents. A més, afecten principalment vaques primerenques, amb parts difícils. Un 8,2% dels atacs es van fer fins a cinc dies després del part, mentre que un 8,5% estan relacionats amb animals que patien malalties, enredats en filats, ferits prèviament per atacs de gos o vedells que no tenien la mare al costat.
Una altra qüestió que s'ha constatat amb l'estudi dels casos és que la majoria dels atacs es produeixen en zones i comarques on no hi ha població reproductora de voltors. De fet, a Tarragona i les Terres de l'Ebre, on ha crescut la població reproductora, no s'ha registrat cap atac. La majoria s'han concentrat a les comarques del Berguedà amb 16 casos confirmats fins l'any 2009, el Solsonès amb 13, la Cerdanya amb 9 i Osona amb 4.
Els primers atacs es van detectar a la zona de la Vall d'Aran i han anat avançant cap al Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya, Osona i el Ripollès, que és la comarca on se n'han detectat els últims casos.
Segons ha explicat el delegat del Govern de la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, es calcula que hi ha un grup de 150 exemplars joves que es mourien per aquestes zones, però no n'hi hauria més d'una desena que estarien actuant 'més de depredadors que de carronyaires'. Segons Manel Pomerol, cap del servei de Fauna i Flora del Departament de Medi Ambient, la casuística dels atacs permet constatar que són molt pocs els exemplars que haurien variat el seu comportament habitual i estarien provocant els atacs.
Cinc línies d'actuació per reduir els atacs
Des del Departament de Medi Ambient i Habitatge s'han previst cinc línies d'actuació per reduir els atacs d'aquests animals al bestiar. En primer lloc, des del Departament s'ha treballat tant a nivell estatal com europeu per aplicar un nou reglament que permeti tornar a deixar els animals morts a la muntanya quan s'hagi superat la malaltia de les 'vaques boges'. Això implicarà que no s'autoritzi la instal·lació fixa de punts d'alimentació suplementària per als voltors comuns i que es revisin les autoritzacions administratives dels existents per evitar que n'hi hagi una reproducció que vagi més enllà del que seria normal si s'alimentessin de forma natural.
Segons Núria Buenaventura, està previst que aquest reglament es pugui aplicar a partir de l'any 2011 i que si això és així es podran tornar a deixar els animals morts al camp, motiu pel qual no hauran d'atacar per alimentar-se i 'estarem en el camí de la solució'.
Mentre això no es produeixi, però, el Departament ha previst actuacions preventives per evitar els atacs, que consistiran en autoritzar punts d'alimentació suplementària, un per cada comarca on s'hagin detectat els atacs, i només durant els tres mesos que coincideixen amb les èpoques de part dels ramats. Aquest actuació es comunicarà als ramaders perquè coneguin en quins punts s'instal·len els canyets provisionals.
En tercer lloc, Medi Natural ha format tot un seguit d'agents rurals per atendre aquests casos concrets. Aquests agents s'encarregaran d'executar un programa d'actuació immediata i de fer el seguiment dels casos que es produeixin. Això ha de permetre, ha dit Buenaventura, detectar les situacions de risc o estar al cas d'atacs reiterats perquè, si és necessari, es pugui establir un protocol per a capturar i portar els voltors conflictius a un centre de recuperació de fauna.
Una altra línia de treball serà continuar indemnitzant els ramaders afectats, tal i com s'ha fet fins ara, i finalment, es continuarà treballant en el seguiment de l'evolució de les poblacions de voltor, s'estudiaran les pautes que caracteritzen els atacs i es farà una anàlisi específica d'alguns dels exemplars que produeixen els atacs per analitzar els seus moviments i comportament.
El voltor a Catalunya
Juntament amb l'aufrany i el trencalòs, el voltor és una de les tres espècies de carronyaires que hi ha a Catalunya. Es tracta d'una espècie protegida i es calcula que actualment n'hi ha entre 900 i 1.000 parelles que nien a penya-segats i cingleres, però que viuen en una gran diversitat d'ambients. S'alimenten dels cadàvers d'animals morts i per tant, duen a terme una tasca sanitària important i imprescindible a la natura. Quan arriba l'estiu, els voltors que crien al prepirineu es desplacen cap a l'Alt Pirineu, seguint els ramats domèstics que van a pasturar a aquestes zones.
Imatge d'arxiu de voltors alliberats a Capolat, al Berguedà. Foto: ACN. Imatge d'arxiu de voltors alliberats a Capolat, al Berguedà. Foto: ACN.
