Des de la Crida per Lleida – CUP, celebrem la rapidesa amb la que el Paer en Cap, Àngel Ros, ha contestat el nostre escrit relacionat amb la presència del feixisme als nostres carrers. Volem pensar que potser aquest debat no morirà per inèrcia en una comissió, i que la Paeria posarà mans i mànigues en l’eliminació dels símbols i carrers feixistes de la ciutat.

No valen com a exemple, però, el cas del monòlit de la plaça Cervantes, enderrocat el 2008 per la remodelació de la plaça i no per una decisió política. Cal recordar que el sindicat CGT, l’Assemblea de Joves de Lleida o la CUP, van dur a terme una intensa campanya per l’enderroc del monòlit mitjançant diverses accions, i fins i tot es van lliurar a la Paeria (20/11/2006) 1500 signatures demanant-ne l’enderroc i a les que la Paeria va fer cas omís.

El cas que cita del Liceu Escolar és l’excepció que justifica la regla. Està bé fer-hi un monument commemoratiu “només” 35 anys després de la fi del franquisme, però van haver de ser persones anònimes les que van instal·lar-hi una primera placa explicant els fets que allà hi van succeir. Posteriorment en va afegir una altra el Memorial Democràtic, ja que sembla que els successius governs de la ciutat no van tenir temps de fer-ho.

Menció a part mereix l’estranya maniobra del govern municipal, que consisteix en commemorar el bombardeig feixista del Liceu amb els supervivents però mantenir els noms dels còmplices d’aquella matança als carrers de la ciutat.

Cal recordar que PSC, C’s  i PP van optar el passat més de març per mantenir aquests noms als carrers de Lleida, i CIU es va abstenir en aquesta votació. Senzillament inexplicable, com s’argumenta oposar-se o abstenir-se a la presència del feixisme al carrer?

Sobre el patrimoni bèl·lic relacionat amb la Guerra Civil, com els impactes de l’Arc del Pont que esmenta, l’alcalde farà bé en recordar que recentment el Centre Excursionista de Lleida va presentar una moció al ple on demanava la protecció, senyalització i difusió dels vestigis de la guerra civil. La moció es va aprovar per unanimitat el passat mes d’abril, i a data d’avui no hi ha constància de cap novetat en aquest tema. A més també s’acordava la promoció d’un acte commemoratiu, per part de la Paeria, del 80è aniversari –al 2018- de l’ocupació feixista de la ciutat. Tindrà el govern municipal temps d’organitzar-ho vistos els antecedents?

Tristament, la Paeria s’ha inhibit enguany en la commemoració del 18 de juliol, a diferència d’altres ajuntaments del país com Sant Boi de Llobregat, Barcelona o Figueres, que independentment del color polític que els governa, han estat a l’altura de les circumstàncies. A Lleida, però, sembla que “estem per damunt d’aquests temes”, com va declarar l’ex-alcalde Siurana un ja llunyà 2002, en referència a la memòria històrica de la ciutat relacionada amb la Guerra Civil.

Evidentment les accions de dignificació fetes el 2010 al cementiri van ser positives, i qualsevol activitat que recordi els repressaliats i exiliats (com la que diu que es va celebrar a Xile impulsada per l’ajuntament) ens sembla correcta. Però amb el que no estem d’acord és amb la doble moral d’igualar víctimes i botxins d’un conflicte que va ser provocat per un cop d’estat i d’acceptar com a circumstancials l’esclat de la guerra, la repressió, l’exili i les deportacions als camps de concentració. No som nosaltres qui qualifiquem de “bona persona que va treballar pel benestar dels ciutadans” –com va fer vostè el novembre de 2014- a obscurs personatges com Victor Hellín, que no dubtava a fer-se fotos amb banderes nazis a la nostra ciutat.

Cal que la memòria històrica reconegui també la responsabilitat de tots aquells que van ser còmplices del franquisme, una de les dictadures més llargues del segle XX, que va torturar, empresonar i perseguir –quan no assassinar- milers de persones arreu del nostre país i la resta de l’estat. No hi ha cap altra manera de fer-ho si, com diu vostè, vol que "el nostre país i el nostre entorn mai més pateixi una Guerra Civil". Fer el contrari és mantenir la impunitat dels vencedors, els qui van acabar amb la democràcia i ens van condemnar a la foscor més absoluta. Potser ja és hora que obrim els llums.