A què et dediques?
He donat classes de teoria literària i llengua catalana aquí a la Universitat. També sóc traductor i ara treballo en un projecte de la Universitat d’East Anglia anomenat Ecopoetry.

Com et vas decidir a anar al Regne Unit?
La meva dona, la Susana, havia acabat el doctorat en biologia i li tocava marxar a l’estranger a fer una investigació postdoctoral. Jo també volia fer el doctorat a l’estranger. Com que havia fet filologia anglesa, per mi tenia tot el sentit escollir un país anglosaxó i a la Susana també li anava bé perquè a Anglaterra hi ha molt bons instituts de recerca de plantes.

Per què escolliu Norwich?
Vam decidir Norwich perquè ens oferia dos llocs molt aprop on tots dos podíem treballar en el que ens agradava.

Què és el que més t’agrada de viure al Regne Unit?
L’experiència de viure fora en si mateixa és molt enriquidora. M’agrada d’aquest país que els anglesos tot s’ho prenen amb molta tranquil·litat; no s’alteren per res! Tot i que això pot arribar a ser molest de vegades. També m’agrada dels anglesos les normes d’educació que segueixen. Són gent molt cordial, en general, tot i que també poden arribar a ser massa freds i impersonals. I quan beuen alcohol no són tan educats....També m’agrada el costum que tenen de tenir horts i cultivar-se el seu propi menjar, això està molt normalitzat. La majoria viuen en cases amb jardí i els agrada cultivar patates i verdures. Quan torni a Catalunya trobaré a faltar les plantes.... Ah! I també, malgrat els tòpics, la cuina tradicional anglesa (la que s’ofereix als pubs) és bastant bona.

I el que menys t’agrada?
El clima anglès no li agrada a ningú tot i que ells s’ho prenen d’una manera molt estoica (lo qual admiro). Plou molt, no és un tòpic, i l’hivern pot ser especialment dur perquè es fa de nit a les 4 de la tarda. Els mediterranis notem molt la falta de llum. Després el menjar. Als supermercats hi ha molt menjar precuinat que és bastant dolent. Els productes típics del dia a dia (formatge, pa, carn o peix) són de molt més bona qualitat a Espanya. Tampoc m’agrada com funciona el transport públic: es va privatitzar els anys 80, funciona bastant malament si l’has d’agafar cada dia i a més és caríssim (gairebé 4 lliures un bitllet senzill de bus val uns 5 euros més o menys) fins i tot quan et compres un bitllet mensual.

Et va costar adaptar-te a la seva forma de vida?
Si ens va costar adaptar-nos perquè és una zona que fins fa poc no estava acostumada a tenir gent de fora. A més, com he dit abans, el clima i el menjar afecten bastant quan arribes, és un xoc. Però al final t’acostumes en algunes coses i altres no. Per exemple, gairebé mai sopo a les sis de la tarda però si vull anar a dinar a un restaurant he de tenir en compte que a les 9.30 o a les 10 és tard per ells.

Explica’ns alguna cosa de la seva gent i la seva cultura?
Com tots els pobles i cultures, crec que tenen coses admirables i coses que no ho són. És una societat molt classista, tot esta ordenat per classes socials (ho notes en el tipus d’angles que parlen, el menjar dels supermercats, les zones on viuen les diferents classes socials, els costums) i això ens xoca bastant als continentals, no és un mite. Si neixes en una classe social baixa és molt difícil sortir d’allà perquè difícilment els teus pares et podran pagar una escola bona que et permeti tenir una formació millor etc. Per un altre costat, els anglesos són gent molt pragmàtica (per lo bo i per lo dolent) i quan prenen decisions es poden equivocar o no però no es deixien emportar per les emocions. Per exemple, aqui a Anglaterra ningú es posa les mans al cap perquè Escòcia tingui un estatus gairebé independent i un equip de futbol propi. Els anglesos diuen ‘voleu equip de futbol propi, endavant, però fem la Commonwealth i així estem tots lligats econòmicament’.

Alguna anècdota curiosa que vulguis compartir amb nosaltres?
L’altre dia vaig saber que als supermercats anglesos ara es ven un sandwich de paella i un altre de lassagna. Havia vist fer coses estranyes als anglesos en el tema del menjar però això ho supera tot. Els anglesos són els reis del sandwich, fan sandwich de tot.

Què és el que més trobes a faltar del Pirineu?
Les muntanyes, a Anglaterra gairebé no n’hi ha! També el menjar, el clima i la vida social.

Tornes sovint al Pirineu?
Normalment venim cada 4 o 5 mesos tot i que aquest any, per qüestions de fenia, encara no hem pogut anar-hi.

De vell..., on et veus vivint?
A Catalunya, sens dubte.

L'Antonio Cuadrado. L'Antonio Cuadrado.