Estem a la Fira de Sant Ermengol de La Seu. Què representen fires com aquesta per al Pirineu? La Fira de Sant Ermengol aconsegueix conjugar en perfecta harmonia tradició i modernitat. Al Pirineu hi ha una llarga tradició de fires ramaderes que han anat evolucionant i incorporant l’especialització en productes de qualitat, agroalimentaris i artesanals vinculats al territori. L’activitat lletera i l’elaboració de formatge i mantega ha anat estretament lligada a la realitat socioeconòmica del conjunt del Pirineu, de la Seu i de tota la seva àrea d’influència. Però la Fira també ha de ser motor de promoció turística i comercial del Pirineu, un turisme de qualitat, identitari, cultural, amb valor afegit i en comunió amb el territori.

Tot i el protagonisme dels formatges, la fira és una mostra multisectorial i representativa de l’economia de l’Alt Urgell. Com veieu l’economia de la comarca? L’Alt Urgell té grans possibilitats de desenvolupament en molts àmbits. Cal perseverar en l’aposta per un model de turisme de qualitat, lligat al patrimoni natural i cultural, i amb unes expectatives molt clares del turisme ludicotermal, relacionat amb la salut i el benestar. Però també és cert que no podem posar tots els ous al mateix cistell. La indústria és l’activitat econòmica que genera més llocs de treball i fixa la gent al territori. Per això ens cal impulsar les comunicacions. La millora de les infraestrures és clau per al desenvolupament de l’Alt Urgell i de tot el Pirineu i en això hem avançat molt però no anem sobrats. Cal creure i defensar amb convicció els túnels del Cantó, la carretera C14 des del Coll de Nargó fins a Adrall, els estudis sobre el ferrocarril o la reobertura de l’aeroport de la Seu.

Quina valoració fa d’aquesta possible reobertura de l’aeroport de la Seu d’Urgell? Trobo a faltar més determinació en la defensa de l’aeroport. Ens hi juguem molt. És evident que per part del Govern de la Generalitat s’han produït avenços molt importants: des de la compra de terrenys, la realització de plans especials urbanístics, els estudis de viabilitat, etc. Ara, no podem tenir una actitud ambigua per després haver-nos de lamentar. L’habilitació de l’aeroport del Pirineu ens posa en el mapa i obre moltes possibilitats en el camp industrial, turístic, comercial i de serveis. Cal escoltar a tothom, però, no tinc cap dubte que l’interès general ha de passar per davant del particular, i si anem tots a la una ens en sortirem.

Les tecnologies de la informació i les telecomunicacions són cada cop més importants per les empreses pirinenques. Què fa el seu departament per apropar les noves tecnologies al món rural pirinenc? Hi ha diversos plans d’actuació en marxa amb l’objectiu d’estendre la cobertura dels serveis de Banda Ampla Rural, Televisió Digital Terrestre i telefonia mòbil a tot el territori. Al territori del Pirineu, la singularitat de l’orografia, la gran dispersió dels nuclis de població i la disponibilitat de serveis i infraestructures de telecomunicacions, són els elements que s’estan revisant conjuntament amb les administracions locals per tal d’establir objectius realistes i consensuats. Fins ara, a l’Alt Pirineu i Aran, hem realitzat més de 110 actuacions, entre estudis radioelèctrics, construcció de torres i instal•lació d’equips de telecomunicacions. En un altre àmbit, també s’estan realitzant inversions importants en activitats formatives per potenciar l’ús i l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació, dirigides a ens locals i entitats sense ànim de lucre. I en aquest mateix àmbit també vull destacar que donem suport econòmic als ens locals per a la difusió i el foment del teletreball, així com la promoció econòmica del territori mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació.

El seu departament impulsa el desplegament de les vegueries, pot explicar-nos com avança la negociació amb Madrid i els tràmits parlamentaris per aconseguir la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran? Necessitem posar-nos d’acord amb el govern de l’Estat. Per aquest motiu vaig anar a Madrid a parlar amb la ministra Salgado en una reunió va ser molt positiva. La ministra va expressar de manera clara la conveniència de complir l’Estatut, que és llei orgànica, i fer-ho de la manera més pragmàtica. Haurem de resoldre la qüestió de com es financen les vegueries, haurem de veure quins pobles canvien d’àmbit provincial, i també la qüestió electoral. I en això estem. Per ara, ja s’ha impulsat un grup de treball amb membres del Ministeri i amb membres del Departament de Governació, des d’on treballem per aconseguir el màxim de consens possible per tirar endavant una nova ordenació territorial, que sigui moderna i que sigui capaç de vertebrar i equilibrar el país.

El conseller de Governació, Jordi Ausàs. El conseller de Governació, Jordi Ausàs.