Balaguer no renuncia al seu projecte de transformació urbana tot i haver quedat fora, en una primera fase, del Pla de Barris i Viles de la Generalitat. El govern municipal ha reaccionat amb rapidesa i ha formalitzat al·legacions contra la resolució que ha deixat el municipi sense els ajuts als quals aspirava, valorats en 12,5 milions d’euros i destinats a la revitalització del nucli antic.

La Paera en cap, Lorena González, va explicar que el consistori ha esgotat totes les vies administratives dins del termini establert, que ha finalitzat aquest dimecres 14 de gener, amb la voluntat de defensar una proposta que consideren estratègica per al futur de la ciutat. El següent capítol d’aquest procés s’escriurà la setmana vinent, quan el dia 22 de gener està prevista la visita del comissionat del Pla de Barris, que es desplaçarà a Balaguer per aclarir els motius de la decisió i detallar els criteris de valoració aplicats.

Aquesta trobada ha de servir perquè l’Ajuntament analitzi amb detall els punts febles del projecte presentat i pugui reformular-lo amb garanties de cara a la segona convocatòria del programa, que, segons les previsions, s’obrirà al mes de maig. L’objectiu del govern local és arribar-hi amb una proposta reforçada i millor alineada amb les exigències del pla.

Des de l’executiu municipal i el grup Treballem per Balaguer s’ha defensat amb fermesa la solidesa tècnica del projecte. El regidor Guifré Ricart va assegurar a Ràdio Balaguer que la iniciativa va ser elaborada per professionals qualificats i amb assessorament especialitzat. En la mateixa línia, González va recordar que Balaguer presenta indicadors socials i econòmics que la situen entre els territoris amb més necessitat d’intervencions integrals per revertir dinàmiques de degradació urbana.

Malgrat tot, l’alcaldessa va admetre que la no concessió dels ajuts en aquesta primera fase té conseqüències directes sobre la planificació econòmica municipal, ja que diversos projectes previstos depenien d’aquesta injecció de recursos. Tot i l’entrebanc, el consistori manté el compromís de continuar treballant perquè el Centre Històric esdevingui una prioritat real en les polítiques de recuperació urbana.