Carles Pont va dissertar sobre el paper fonamental que tenen els mitjans de comunicació a l'hora de fer país i en va ressaltar la poca potència dels mitjans pirinencs que, llevat d'alguna excepció, no poden considerar-se mitjans del i per al Pirineu.

El ponent va mostrar gràfiques comparatives del minutatge televisiu que dedica TV3 a notícies relacionades amb l'àrea metropolitana de Barcelona en comparació amb aquelles que dedica al Pirineu i es va poder veure clarament el desert informatiu existent a les nostres comarques.

També va fer una crítica als mitjans que parlen de Pirineu gironí o Pirineu lleidatà, quan el Pirineu no admet aquests adjectius. En tot cas, s'hauria de parlar de les comarques específiques d'aquest Pirineu. Carles Pont va afirmar que si a Madrid es parla de cadascuna de les cinquanta províncies d'Espanya, deu ser encara més senzill des de Barcelona parlar de cadascuna de les quaranta-una comarques del Principat.

Carles Pont també va fer notar que la Cerdanya, per la seva especificitat fronterera, partida entre dos estats i entre diverses administracions provincials i cantonals, no acaba de trobar el seu lloc en una macrounitat comarcal (vegueria) i que segons per quines coses, tira cap a Girona o cap a Lleida i segons per què, cap a Manresa o Barcelona.

Finalment, el ponent va dir que a l'hora de construir la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, s'hauria d'haver començat per mesures relativament simples, com disposar de mitjans de comunicació propis al Pirineu i que una primera mesura hauria estat dotar el Pirineu d'una delegació fixa de TV3 (a part de l'existent a l'Aran, que és un cas especial).

Carles Pont durant la conferència. Carles Pont durant la conferència.