El Govern ha activat una nova fase de planificació energètica amb l’objectiu de superar els entrebancs administratius i territorials que han frenat el creixement de les renovables. El Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables (Plater) delimita espais prioritaris per a l’eòlica i la fotovoltaica amb horitzó 2050 i assenyala amb força les comarques de Lleida com a motors estratègics del nou escenari energètic català.

La planificació pretén ordenar el desplegament, donar seguretat jurídica als promotors i, alhora, garantir una distribució territorial més equilibrada. El document, que sortirà a informació pública els pròxims mesos, vol contribuir a assolir un model elèctric pràcticament 100% renovable abans de mitjan segle.

Ponent, centre neuràlgic del nou mapa energètic

El nou esquema reforça clarament el paper de les comarques de Lleida, tant de la plana com del Pirineu, com a grans pols d’energia renovable.

Les Garrigues es consoliden com un dels principals nuclis eòlics del país. La comarca ja acumula un volum important de parcs i, segons la planificació prevista, contiuarà concentrant una part significativa de la nova potència. El seu pes en el conjunt català es manté com un dels més destacats, especialment en energia eòlica. Per la seva banda, la comarca de la Segarra amb una implantació ja rellevant, reforça la seva posició com a territori estratègic. El potencial de creixement continua sent elevat, tant en eòlica com en solar, gràcies a la disponibilitat de sòl i a una orografia favorable.

L'Urgell i Pla d’Urgell guanyen protagonisme dins el nou mapa. L’Urgell consolida una presència notable de projectes, amb espais identificats com a aptes per ampliar la capacitat existent. Pel que fa al Pla, emergeix com una àrea amb recorregut, especialment en fotovoltaica, aprofitant la seva morfologia agrícola i la proximitat a infraestructures de connexió.

Al Pirineu, l’Alt Urgell es perfila com una de les comarques amb més capacitat per assumir nova potència energètica, especialment en l’àmbit de l’energia eòlica i en zones concretes del territori. Malgrat les limitacions ambientals inherents a un entorn de muntanya, el pla identifica espais que podrien acollir projectes de desenvolupament energètic amb criteris de compatibilitat i sostenibilitat. Pel que fa al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà, ambdues comarques apareixen amb potencial de creixement, tot i que subjecte a condicionants ambientals i paisatgístics estrictes. El Pallars Jussà disposaria de més marge per a noves implantacions, mentre que al Pallars Sobirà, marcat per una elevada presència d’espais protegits, el creixement seria més limitat però no inexistent.

En el cas de l’Alta Ribagorça, el document assenyala que es tracta d’una de les comarques amb majors restriccions, atès el seu alt valor natural i ecològic. Tot i això, el pla no tanca la porta a noves instal·lacions, ja que contempla algunes àrees amb possibilitats molt acotades, sempre sota criteris de màxima protecció ambiental i integració paisatgística

Reequilibri territorial i menys concentració al sud

Una de les línies mestres del Plater és reduir la concentració històrica de projectes al sud del país i repartir millor els esforços. En aquest sentit, el centre de Catalunya i, de manera molt especial, Ponent, adquireixen un pes estratègic que fins ara no havia estat tan explícit en la planificació.

El Govern defensa que el nou model permetrà evitar la dispersió desordenada de projectes i donarà més capacitat de decisió als municipis. Els ajuntaments podran participar en la definició concreta dels emplaçaments i es preveu facilitar fórmules perquè el territori es pugui beneficiar directament de les inversions. Actualment, Catalunya encara es troba lluny dels objectius marcats. El pla preveu multiplicar de manera significativa la potència instal·lada tant en solar fotovoltaica com en eòlica terrestre abans del 2050.

En aquest escenari, les comarques de Lleida esdevenen un pilar fonamental: la combinació d’espais amplis, bones condicions de vent en determinades zones i una irradiació solar elevada situa Ponent com una de les peces clau per assolir la transició energètica. El document entrarà en fase d’exposició pública perquè institucions, entitats i ciutadania hi puguin presentar al·legacions. El Govern subratlla que la nova planificació busca més consens i menys conflicte, després d’anys de bloquejos administratius i oposició local en alguns municipis.