Les intervencions paleontològiques han començat aquest dilluns i es perllongaran fins el dia 24 de juliol. Durant la campanya d'aquest estiu es realitzaran intervencions a jaciments localitzats a prop de les poblacions de Basturs, Sant Romà d’Abella i Isona. Trobar més restes i poder tenir una visió més complerta i no només amb restes animals sinó també amb vegetals de finals època 65 milions d'anys.
L' excavació al jaciment de Basturs Poble, situat molt a prop de la població de Basturs és la desena intervenció paleontològica que es realitza en aquest important jaciment. Aquesta importància rau en la gran quantitat de restes òssies recuperades (fins ara s’han catalogat més de 700 ossos fòssils), representant una de les acumulacions de restes òssies dels últims dinosaures més important d'Europa. Una característica d'aquest jaciment és que gairebé totes les restes òssies recuperades, pertanyen a un sol grup de dinosaures, concretament a hadrosaures, coneguts popularment com a dinosaures amb bec d'ànec.
Els hadrosaures eren dinosaures herbívors que podien caminar tant amb dues com amb quatre potes i que tenien la part davantera del musell aplanada i amb una mena de bec que recorda al dels ànecs. Els hadrosaures comprenen moltes espècies diferents que van viure a gairebé tot el món durant el final del Cretaci (fa entre 65 i 70 milions d'anys). Alguns hadrosaures tenien el cap pla o amb una petita cresta massissa, és a dir, omplerta d'ós. Altres, en canvi, tenien grans crestes de diferents formes i que per dintre tenien un complex sistema tubular per on podia passar l'aire que respiraven. Les restes recuperades a Basturs Poble presenten característiques associades als hadrosaures de grans crestes buides, coneguts també com a lambeosaures. La complexa cresta dels lambeosaures serviria per amplificar sons i també com a atractiu durant les èpoques de zel. Estudis recents sobre els lambeosaures de Basturs Poble mostren que aquests estaven molt emparentats amb altres espècies de lambeosaures característiques d'Àsia. És a dir que és molt possible que els hadrosaures de tipus lambeosaure que trobem a Basturs tinguessin un origen asiàtic.
Un altre jaciment en el que s'intervindrà enguany és el de Molí del Baró. Aquest es troba a prop de la població de Sant Romà d'Abella i s'hi havien realitzat excavacions als anys 2002 i 2007. La importància d'aquest jaciment es troba en la gran diversitat d'organismes fòssils que conserva. A Molí del Baró s'han recuperat restes de peixos (sobretot dents), cocodrils, dinosaures del grup dels hadrosaures, dents de dinosaures carnívors (coneguts com a teròpodes), ossos de dinosaures del grup dels titanosaures (grans herbívors quadrúpedes amb un coll i una cua extremadament llargs), closques d'ous de dinosaures i closques d'ous de cocodrils. També es conserven gran quantitat de restes vegetals, que resulten molt importants per l'estudi dels ecosistemes del final del Cretaci, pocs milions d'anys abans de la crisi biològica mundial que va acabar amb molts grups d'organismes, tant terrestres com marins.
Les restes recuperades durant la campanya d'enguany ens donaran dades que ens ajudaran a determinar noves característiques dels dinosaures que van viure al Pallars, així com els seus orígens i la seva forma de vida.
Una noia excavant en un jaciment. Una noia excavant en un jaciment. Foto: Marta Lluvich.
