"S'ha dit moltes mentides i s'han fet moltes acusacions que ningú ha provat". "S'hi han acarnissat per tractar-se d'un polític independentista". "Es tracta millor a molts delinqüents i criminals que a tots els que han detingut per aquest cas de contraban". "Ja m'agradaria que tots els polítics fossin la meitat d'honrats que ho és el Jordi Ausàs". "Al Pirineu som l'ase dels cops"... Són frases que avui es podien sentir pels carrers de la Seu d'Urgell i que, evidencien, una defensa tant de l'honorabilitat de l'exconseller Ausàs com de la resta de detinguts.

La Seu d'Urgell és zona fronterera i a totes les zones frontereres de tot el món s'ha fet i es fa contraban. Aquesta activitat no és nova (una lectura recomanable és el número 4 de la revista CadíPedraforca que dedica el dossier central al contraban) i, de fet, els casos de detencions per contraban són bastant habituals i es resolen amb un protocol regulat que en aquest cas no s'ha tingut en compte des del primer moment.

Com es diu a l'esmentada revista CadíPedraforca, "el contraban és una activitat clandestina que es resisteix a desaparèixer i que està molt arrelada en la idiosincràcia dels territoris fronterers". Aquests dies a VIURE ALS PIRINEUS se'ns ha acusat de "dedicar poc espai" a aquest tema però hem volgut ser curosos amb un tema especialment sensible en el nostre territori i que, en aquest cas, considerem, coincidint amb molts ciutadans de l'Alt Urgell, que s'ha tractat de forma injusta des del minut zero.

Com ens agradaria que el Pirineu ocupés tantes portades i pàgines de diaris quan es fan activitats culturals, turístiques o empresarials positives, novedoses i dinàmiques per al territori! Fa pocs dies es va celebrar el festival de cinema Picurt i es feia difícil llegir-ne alguna crònica als mitjans. I com aquest, cada dia en trobem molts exemples.

I una darrera reflexió en una crònica més subjectiva que mai. Sortir als mitjans de comunicació pràcticament només quan hi ha detencions, accidents o, això sí, durant la temporada d'esquí, sembla que és una realitat amb la qual ens toca conviure i un preu que hem de pagar per ser poquets i poc influents a nivell de país. Hi ha reflexions, com aquestes, que precisament l'exconseller Ausàs ens feia sovint als periodistes i potser per això ara l'hi han passat factura. Ningú, com ell, però, va defensar la vegueria (la nostra, la de les Terres de l'Ebre i totes) i una fòrmula de gestió política descentralitzada, propera a la gent, que no tothom veu amb bons ulls.