Aquest dimecres, 7 d'agost, es compleixen deu anys des que el mercat rus va tancar les portes a la importació de fruites, hortalisses i altres productes alimentaris de la Unió Europea (UE). Durant aquesta dècada, el sector hortofructícola europeu ha hagut de fer front a una situació complexa, però ha sabut adaptar-se i consolidar-se en el mercat europeu, alhora que diversificava les seves exportacions.

Impacte i adaptació

Segons Afrucat, l'associació de productors de fruita catalans, aquest període ha estat un camí dolorós, però el sector n'ha sortit més fort i resilient. El veto rus va provocar una crisi profunda durant els primers tres anys, obligant molts pagesos a arrencar arbres fruiters i canviar de cultius o fins i tot a abandonar l'activitat agrícola.

A Espanya, el veto ha comportat la pèrdua de 20.000 hectàrees de préssec i nectarina, amb una disminució del 17% en les exportacions respecte al 2013. Itàlia ha experimentat una davallada similar, amb la pèrdua de 20.000 hectàrees de préssec i nectarina i 10.000 hectàrees de pera.

Reestructuració del mercat

Polònia i Bèlgica també han hagut de reinventar-se, redirigint les seves exportacions que abans estaven destinades a Rússia. Polònia exportava 758.000 tones de pomes al mercat rus, mentre que Bèlgica hi enviava 100.000 tones de peres.

Mentrestant, Rússia ha augmentat les importacions de fruita turca, que han crescut de les 34.147 tones el 2013 a les 225.959 tones el 2023. A més, Rússia ha incrementat la seva superfície de plantació de fruites i verdures en un 32%, amb més de 10.000 hectàrees noves de perera i més de 50.000 hectàrees de pomeres, equivalent a tota la producció de pomes de Catalunya.

Manel Simón, director general d'Afrucat, destaca que el sector a Catalunya ha superat un període dolorós i complicat. La pèrdua del mercat rus, amb 150 milions de consumidors, va ser un cop dur en un moment en què Espanya liderava les exportacions mundials de préssecs i nectarines, amb Catalunya aportant el 55% d'aquest volum.

El director general d'Afrucat subratlla que aquest moment crític va afectar no només els préssecs i nectarines, sinó també els preus de tota la fruita dolça europea. Això va forçar una reinversió i reestructuració en temps rècord, amb un augment del consum intern i l'enfortiment de les relacions comercials amb països com Alemanya i Itàlia.

Segons Afrucat, aquesta etapa ha permès al sector sortir-ne més fort, redefinir estratègies comercials i redimensionar empreses, amb un enfocament especial en el mercat centreeuropeu i la diversificació d'exportacions. El sector hortofructícola europeu està ara més preparat i resilient davant futurs desafiaments.