Cada 11 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Muntanyes. Pot semblar estrany, no obstant és encertat destinar una jornada a recordar les muntanyes i la vida que hi transcorre en ella. El Pirineu és casa nostra i els pobles, viles i masies acompanyen el paisatge natural juntament amb una bona colla de persones que hi vivim. 

N’hi ha que es dediquen a l’agricultura, altres a la ramaderia o al turisme, mentre que  alguns tenen petits negocis i n’hi ha que centren esforços a servir  les persones. Com a dones i homes d’aquest territori tenim les mateixes necessitats que la gent que viu en paisatges d’asfalt i gratacels, però som pocs i això ens obliga a fer-nos sentir més sovint i de manera més vehement. No ens cansem de demanar unes millors eines de comunicació. Demanem carreteres, segures i ràpides, unes TIC  que permeti estar connectats entre nosaltres i amb el món. Necessitem que la nostra salut i educació de la nostra canalla sigui la millor possible i per això ens cal serveis de qualitat, un futur per als nostres joves, aquells que estimen la terra però no poden tornar perquè no hi ha oportunitats, i també la nostra gent gran ha de sentir-se segura i acompanyada fins al darrer dels seus dies. 

Podríeu considerar que som un xic egoistes si només demanem i no oferim res però això no és així, perquè a les nostres muntanyes podreu trobar allò que la ciutat no us pot oferir. 
Tothom hi és ben rebut, n´hi ha que practiqueu esports, altres us passegeu pel bosc buscant els preuats bolets, n’hi ha que busqueu recolliment espiritual o perdre-us pels senders contemplant la seva biodiversitat. Sempre n’hi ha que saben valorar patrimoni cultural  amb visites a castells, esglésies o museus on donem a conèixer els nostres costums, tradicions i la vida a l’antiguitat.

A més, darrerament hem rebut un reconeixement explícit i a l’estiu, pels vols de Sant Joan, alguns pobles s’omplen de famílies que gaudeixen de les falles, patrimoni de la humanitat. 
A l’Alt Pirineu hi trobareu indrets únics i singulars, bon menjar i bona gent, i quan retorneu a la vostra quotidianitat us demanem que respecteu l’entorn i el deixeu en perfecte estat, tal com l’hauríeu d’haver trobat. Vosaltres marxareu, però hi ha persones, animals, plantes que ens hi quedem i us desitgem rebre amb la mateixa il·lusió a cada nova ocasió que ens visiteu. Bona estada a les muntanyes!