El director de Recursos Humans de la Diputació de Lleida, Alexis Guallar, i el coordinador de relacions amb els municipis, Joan Eroles, han declarat aquest dilluns com a testimonis al jutjat d'instrucció 4 de Lleida amb motiu de la querella interposada per la fiscalia contra dos càrrecs de la Diputació de Lleida.

Els investigats són el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, i la cap de d'Organització i Gestió, Marlen Minguell, per un presumpte cas d'assetjament laboral a dos funcionaris, un tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones i l'exinterventor, Josep Mateu.

Se'ls acusa de registrar els ordinadors dels funcionaris, als quals culpen d'haver filtrat informació confidencial a la premsa, i també d'apartar-los finalment del seu lloc de treball, l'octubre passat. Des de la Diputació asseguren que la querella és un tràmit i un conflicte laboral intern.

L'advocada de la corporació, Chari Rodríguez, nega "cap mobbing" per part dels investigats i assegura que la intervenció dels ordinadors es va fer un any més tard de la destitució de Mateu. Amb aquestes declaracions acaba la fase d'instrucció i el jutge haurà de decidir si arxiva la causa o ho porta a judici.

Segons l'advocat dels funcionaris, Pau Simarro, Eroles ha declarat el mateix que va declarar com a testimoni el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, el 14 de desembre de 2015. Segons Eroles, es va cessar Josep Jaume Mateu perquè hi havia "moltes queixes" d'alcaldes que apuntaven que l'exinterventor posava moltes traves en la tramitació d'expedients.

"Més de 50", ha dit, tot i que "cap per escrit". Simarro però, assegura que la raó de la destitució és que Mateu no va voler aprovar despeses de presidència injustificades com ara un sopar de 1.050 euros en un restaurant de Barcelona o 4.000 dòlars d'un viatge a Califòrnia. L'interventor de la Diputació de Lleida, Josep Jaume Mateu, va ser cessat l'1 d'octubre de 2013.

Pel que fa a la declaració d'Alexis Guallar, Simarro ha explicat que Guallar ha negat ser present en algunes de les reunions en què, segons l'advocat dels funcionaris, Minguell hauria demanat a Mateu "col·laboració", "si no volia que l'apartessin". Per Simarro, la declaració de Guallar ha estat "deplorable" ja que "no recordava res" de les situacions per les quals se li preguntava.

El 14 de desembre de 2015, a més de Reñé, també van declarar la cap de servei d'Arxiu, Teresa Ibars, i el cap de servei de Noves Teconologies, Ramon Siuraneta. Segons Simarro, tots dos van dir davant el jutge que no creuen el cessament de Mateu fos causat per inoperativitat sinó que el cessament de Mateu va ser un "càstig" per presentar diversos informes en què es recollien "irregularitats". Ibars va afegir que ella mateixa va estar un any de baixa per depressió perquè li feien (principalment Marlen Minguell i també el president Reñé) "mobbing" i mantenien cap a ella una actitud "prepotent" i "agressiva".

Simarro segueix defensant que la veritable raó del cessament del seu client va ser que Mateu es va negar a aprovar despeses de presidència injustificades, com per exemple una factura de 1.050 euros d'un sopar al restaurant La Barca del Salamanca, al Port Olímpic de Barcelona, el 23 de novembre de 2012, uns diners que tot i així es van cobrar perquè l'import està considerat com a "despesa menor".

Mateu, que va ser interventor de la corporació durant tretze anys (del 2000 fins al 2013), va considerar que no s'acreditava l'interès públic d'aquest sopar que es va produir dos dies abans de les eleccions al Parlament.

Mateu tampoc va aprovar una despesa de 4.000 dòlars d'un viatge oficial del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, a Califòrnia perquè els imports, segons Simarro, no quadraven i a més estaven justificats de manera incorrecta. Per Simarro, el problema és que "Reñé s'afarta (de les negatives de Mateu) i el cessa".

L'advocat recorda també que el cessament es produeix només deu dies després del 20 de setembre de 2013, quan Mateu presenta en un ple fins a cinc informes escrits explicant irregularitats i incongruències. En aquests informes denuncia també el pagament per part de la Diputació d'una multa de 900 euros imposada al xofer del president Joan Reñé així com alteracions en el control horari laboral dels funcionaris (hores de més que es paguen i no es fan), assegura Simarro.

Amb la declaració dels dos funcionaris ha acabat la fase d'instrucció. Ara el jutge haurà de decidir si arxiva o no la causa. Paral·lelament a aquesta querella, hi havia una altra imposada per la Diputació de Lleida contra l'exinterventor per revelació de secrets.

En aquest cas, el jutge va arxivar-la el febrer de 2016 en considerar que les proves i declaracions practicades durant la instrucció no demostraven que Josep Jaume Mateu hagués incorregut en un delicte d'alteració documental fraudulenta i d'infidelitat en la custòdia de documents ni que hagués filtrat informació a la premsa.

L'interventor de la Diputació de Lleida, Josep Jaume Mateu, va ser cessat l'1 d'octubre de 2013 per, segons l'ens provincial, revelació de secrets arran d'uns documents (entre ells una factura d'un restaurant) publicats en un mitjà de comunicació de Lleida a l'abril del 2014. Simarro però, va negar que el seu client hagués filtrat aquesta documentació a la premsa i destacava que el cessament es va efectuar abans de la publicació.

El jutge també va tenir en compte per l'arxivament del cas, a petició de fiscalia, que als documents que presumptament es van filtrar a la premsa hi tenien accés diverses persones. La cap de d'Organització i Gestió de la Diputació, Marlen Minguell, va declarar que a Intervenció hi treballen 14 persones.