Tal com ha explicat el secretari general d'IPCENA, Joan Vázquez, aquesta zona del riu Segre compta actualment amb deu centrals en quinze quilòmetres, i per tant i sobretot a l'estiu, el riu baixa amb poca aigua i això repercuteix en que cada cop té menys vida.
Aquest dimecres al matí ha tingut lloc la visita de reconeixement i confrontació del projecte de concessió d'aigües per a producció d'energia elèctrica de la nova minicentral 'Cabiscol II', al riu Segre, al seu pas per Montellà i martinet (Cerdanya) i Pont de Bar (Alt Urgell). A aquesta inspecció de la zona afectada hi han assistit enginyers de la Confederació Hidrogràfica de l' Ebre, representants de l'empresa sol·licitant, CEMPAR SA; i membres de les entitats conservacionistes AEMS Rius amb Vida, IPCENA, Ecologistes en acció, i Amics del Montarrós. Totes aquestes associacions havien presentat prèviament al·legacions al projecte. També havien presentat al·legacions al projecte i no han pogut comparèixer avui a la citació de la CHE, l'Ajuntament de Martinet i la Federació Catalana de Pesca.
A més de les associacions citades anteriorment, també va presentar al·legacions en el seu moment i ha estat present avui a la visita sobre el terreny, la Xarxa per a una Nova Cultura de l'Aigua (XNCA). Aquesta visita ha consistit a inspeccionar el terreny plànol en mà, i identificar físicament on aniria ubicat cada element que forma part del projecte de la nova central.
La CHE té atorgat a aquest punt del riu Segre un cabdal ambiental mínim del 10%, que ve determinat per la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic, segons han explicat els representants de la Confederació. Els ecologistes però creuen que, lleis a banda, el cabdal real mínim perquè el riu tingui una vida saludable, s'hauria d'atansar al 30%.
La concessió d'aigües per part de la CHE a la central 'Cabiscol II' seria provisional per ser revisada un cop estigui aprovat el Pla Hidrogràfic, i per tant revisats i definitius els cabals ecològics; així ho han explicat els representants de la Confederació als ecologistes assistents a la trobada. Les associacions en defensa de la natura pensen que això potser no serà així, i temen també que en cas que es faci aquesta revisió i que a la central se li redueixi el flux d'aigua en un futur, aquesta pugui recórrer a una indemnització per pèrdues i reclamar part del cabdal ecològic. En aquest sentit s'ha manifestat el secretari general d'IPCENA, Joan Vázquez, qui ha dit que tant la CHE com les empreses adjudicatàries de noves concessions "intenten adquirir uns drets abans que els hi siguin reduïts, gaudint així d'un privilegi que saben que d'aquí a poc no tindran, i que esperen que la situació ja creada no sigui revisable".
Aquesta nova minicentral enllaçaria amb la ja existent i de la mateixa empresa, 'Cabiscol I', perllongant així la derivació del riu en dos quilòmetres més . Vàzquez considera que això agreuja l'afectació ambiental d'aquest tram del riu Segre que ja compta amb deu centrals en quinze quilòmetres, i que a més està a tocar d'una reserva natural on hi viuen llúdrigues.
Per la seva banda, representants de l'empresa CEMPAR, promotora de la central hidroelèctrica, han manifestat que al projecte ja es preveuen mesures per tal que l'impacte mediambiental sigui mínim, com ara posar barreres per tal que els animals no quedin atrapats per les aigües de la central, entre altres.
Els cabdals ambientals del riu, que són aquells no concessionables i que es reserven per la preservació de l'ecosistema, han de ser revisats i adaptats a la normativa europea, i per tant a l'alta, abans de finals d'any per part de la CHE, segons ha explicat el màxim responsable de Rius amb Vida, Josep grau. Grau opina que "la Confederació hauria de fer una moratòria de concessions i determinar els cabals ambientals abans de fer més concessions".
Un moment de la confrontació del projecte sobre el terreny. Un moment de la confrontació del projecte sobre el terreny. Foto: Salomé Escribà.
