L'Institut Cervantes, en col·laboració amb Espasa, publica Els 100 dubtes més freqüents del castellà, una guia amb recomanacions sobre l'ús de l'idioma que, entre altres, suggereix utilitzar l'escriptura de localitats en castellà com "Lérida" en lloc de Lleida, per una "tradició assentada", o no recórrer al llenguatge inclusiu "de manera repetitiva".

Un dels apartats del llibre que ha publicat la institució, que depèn del ministeri d'Afers Exteriors, se centra en aquesta escriptura de localitats, posant com a exemple Lleida, si bé també es recullen altres com Gerona -en comptes de Girona-, "Orense" -en lloc d'Ourense- i "Ibiza" -en lloc d'Eivissa-. En el text es justifica aquesta decisió en que s'usa en castellà quan "la resta de la frase estigui en castellà".

No obstant això, un dels autors del llibre, Florentino Parets, en ser preguntat per aquesta recomanació ha defensat que, en el cas dels topònims, "si una de les denominacions ja té una tradició assentada és preferible usar aquesta abans que la denominació del país al qual pertany". En qualsevol cas, ha recordat que el que es planteja en el llibre "no són opinions, sinó doctrines" de diferents institucions de la llengua, com la RAE o ASALE.

Quant a l'ús de llenguatge inclusiu, el llibre apunta que la duplicitat de gènere -dir ciutadans i ciutadanes, per exemple- és "correcte, però pot resultar inadequat per redundant". Per Parets, la llengua és "un instrument de comunicació en el qual ha de prevaler l'economia".

"És un error estar permanentment utilitzant dos gèneres, tot i que la llengua deu ser inclusiva. Sí que es pot utilitzar al principi o al final d'una intervenció, per saber que el masculí és el genèric i val per als dos gèneres, però no es pot fer de manera repetitiva", ha asseverat.

Croqueta i "cocreta"

El llibre aborda altres temes com dubtes sobre la pronunciació -incloent la comparació entre croqueta o cocreta-, dubtes ortogràfics -les que menys apareixen, perquè segons Paredes, "n'hi ha prou amb fer servir un diccionari"-, sobre puntuació -per exemple, posar una coma abans de les "i"- i sobre construccions de frases -l'ús d'imperatius com "idos" en castellà-.

"Les propostes no són mai taxatives, hi ha casos en què la norma és més flexible. A més de parlar del que és acceptable o no, també ens fixem en el que és més preferible o recomanable, tot fonamentat en la norma de les institucions", ha defensat Parets. Els 100 dubtes més freqüents de l'espanyol compta amb una tirada inicial de 5.000 exemplars i, a més del centenar de dubtes, compta amb prop de 1.600 entrades.

"No es tracta d'afirmar on es parla millor el castellà, sinó qui el parla millor: tan legítim és el d'Equador que el de Valladolid. Els matisos enriqueixen i cal recordar que la llengua manté la seva unitat al marge de les varietats, cosa que altres idiomes no poden dir", ha conclòs el director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero.