-Xavier, ens pots fer cinc cèntims de com et va sorgir la idea de escriure “El conte de la lluna que plorava? Doncs la raó no ha estat cap altra que per explicar-li a la meva filla. Quan era més petita, la meva filla Urgell, cada nit abans de dormir em demanava un conte així que donat que s’esgotaven les existències, per dir-ho d’alguna manera, se’m va ocórrer inventar-me una història. Inicialment el conte només era una única història però amb el temps en vaig escriure dues més, i més endavant vaig decidir unir-les totes en un mateix llibre.
 
- D’explicar un conte a la teva filla vas pensar en publicar-lo perquè d’altres pares el poguessin explicar als seus fills? No ben bé. De fet, a mi mai m’havia passat pel cap la possibilitat d’editar-lo, per mi la feina estava acabada en haver-lo escrit per la meva filla, però alguns amics que l’havien llegit em van animar a fer-ho. Així doncs, m’ho vaig replantejar i em vaig decidir a fer-ho. Per això necessitava que algú hi poses les imatges i vaig pensar que podia ser la Yolanda qui il·lustres el conte.
 
-Yolanda, quina tècnica has utilitzat per il·lustrar el conte, i d’altra banda, que ha representat per tu fer-ho? Doncs són dibuixos fets a mà pintats amb pastel i llapis de colors. Quan el Xavi em va fer la proposta en un primer moment em vaig sentir neguitosa perquè a vegades resulta molt díficil arribar a plasmar la idea que té l’autor dels personatges però hi va haver molt bon enteniment. Al final la feina ha resultat ser molt gratificant.
 
-Ens podeu donar algun detall de les històries i els personatges que donen vida al conte? És un conte per llegir però que també pot ser representat ja que hi ha moltes resenyes de com se senten els personatges en les diferents actuacions que desenvolupen, és a dir, que quan parlen els protagonistes es donen detalls de l’expressió en què ho fan i de quin és el seu estat d’ànim. A banda d’això el conte té com a teló de fons les nostres contrades, els pobles de l’Alt Urgell, i els protagonistes són personatges que ens podem trobar qualsevol de nosaltres.
 
-Així doncs, podríem dir que un dels objectius del conte és donar a conèixer trets característics de la comarca? En certa manera sí. Quan vaig escriure el llibre pensant amb la meva filla, ho faig fer de manera que en aquest ella hi pogués reconèixer llocs pels quals hi hem estat amb la família, com ho són per exemple, Arsèguel o Castellbó.
 
-Un conte que conté tres contes lligats entre sí. Has pensat en donar continuïtat a les històries en una altre conte? Sí, de fet, ja he començat a escriure...