El turisme d’hivern i d’estiu explica l’elevada generació de residus de la Val d’Aran, que és la comarca de la zona que genera més residus per habitant i queda molt per sobre respecte de la mitjana de Catalunya. L’Alta Ribagorça també genera més residus per habitant i dia que la mitjana catalana, si bé no arriba al nivell de la Val d’Aran. La resta de comarques queden per sota de la mitjana de tot Catalunya.
Ara bé, aquestes poblacions també han fet un esforç en la recollida selectiva d’aquests residus: si ho comparem amb l’any 2006, el Pallars Jussà ha separat l’any 2007 un 85,8% més de residus, l’Alta Ribagorça n’ha triat un 53,5% més, les Garrigues han recollit un 41,7% més de residus, el Segrià un 39,3% més i el Pallars Sobirà, un 30,8% més.
Pel que fa als quatre materials que es trien (matèria orgànica, vidre, paper i envasos), la població de les comarques de Lleida i el Pirineu van separar en contenidors l’any 2007 el 25% (24,93%) de les deixalles que va generar. Aquest percentatge queda per sota del total de Catalunya, ja que al conjunt del país se’n va separar el 33,7%. Les comarques que separen més residus respecte de la mitjana de Catalunya són l’Alt Urgell (recull el 50% dels que genera), la Segarra (41%) i el Pallars Jussà (39%).
En algunes comarques lleidatanes i del Pirineu, com ara el Pallars Sobirà, es duen a terme experiències d’autocompostatge individual i comunitari. Es tracta d’una gestió de la matèria orgànica alternativa al sistema convencional: dipositar les restes de menjar triturades en un recipient específic —el compostador— per permetre l’acció dels microorganismes descomponedors presents a tota resta orgànica. A partir de condicions d’oxigen, humitat i temperatura adequades, els microorganismes actuen sobre les restes de menjar i les converteixen en compost, un adob natural i estabilitzat comparable a la terra vegetal.
El Pallars Sobirà comença una prova pilot per implantar el compostatge casolà l’any 2000 impulsada pel Programa Comarcal de Gestió dels Residus, i a partir de subvencions de l’Agència de Residus de Catalunya. Des de llavors i fins ara, ha anat posant en marxa diverses actuacions d’autocompostatge, tant individual (vivendes particulars) com comunitari (de tot un poble). En aquesta comarca, gestionar la pròpia matèria orgànica és habitual en vivendes situades a les capçaleres de les valls, on el recorregut del vehicle de deixalles és llunyà i dificultós a causa de la ubicació del municipi i les condicions climàtiques. És un sistema de reducció en origen que estalvia recursos i redueix costos de gestió.
D'altra banda, de les onze comarques, la Segarra, l’Alt Urgell i el Pallars Jussà han separat selectivament una proporció més gran de matèria orgànica que la mitjana de Catalunya l’any 2007. A les comarques lleidatanes i del Pirineu, en aquest període, s’han recollit selectivament 12.112 tones de restes de menjar. L’Alta Ribagorça està posant en marxa la recollida de matèria orgànica i un projecte d’autocompostatge, que seran efectius la tardor de 2008. El Pla d’Urgell està establint la recollida de les restes de menjar, i la Val d’Aran està elaborant el projecte per implantar-la l’any 2009.
La xifra de vidre separat l’any 2007 és de 8.137 tones, i les comarques que més en separen són el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran, seguides de l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça. En tots els casos, queden per damunt de la mitjana de tot Catalunya. En el mateix període, la recollida selectiva d’envasos lleugers (plàstic, llaunes i brics) ha estat de 5.066 tones. La Segarra és la comarca que separa més envasos, amb una gran diferència respecte de la resta de comarques i respecte de la mitjana catalana. A continuació hi ha el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. S’han recollit 13.400 tones de paper i cartró l’any 2007, que en gran part provenen del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça.
A Catalunya, l’any 2007, hi ha una clara tendència a augmentar la recollida selectiva dels residus i, per tant, disminueix el volum de la resta d’escombraries, que ha passat de 2.905.089 tones l’any 2006 a 2.857.405 l’any 2007. Hi ha hagut, per tant, un descens de l’1,6% en els residus que van als dipòsits controlats o les incineradores.
El model de gestió dels residus municipals a Catalunya proposa incrementar la prevenció i la recollida selectiva, i recuperar el màxim de la resta d’escombraries fent que tot residu hagi passat per processos de recuperació abans d’arribar a la destinació final. Aquesta competència dels ens locals la impulsa la Generalitat de Catalunya.
Les instal·lacions necessàries per implantar aquest model estan previstes al Pla territorial sectorial d’infraestructures, que finança el Govern de la Generalitat. Aquest Pla és l’eina que racionalitza la distribució en el territori de les plantes de tractament de residus, segons les necessitats existents. Com a part del model de gestió, també és clau el suport als ens locals mitjançant el finançament de les inversions, el retorn del cànon, l’aportació de recursos tècnics, els ajuts al foment de la recollida selectiva de matèria orgànica, la prevenció de residus municipals i la implantació i millora de deixalleries.
