L’incendi forestal declarat aquest dilluns a la tarda al coll de Comiols ha tornat a posar de manifest l’extrema fragilitat del territori davant una campanya d’estiu marcada per la calor i el risc elevat de foc. Les flames, que van afectar unes 32 hectàrees, es van produir en una de les jornades de més tensió per als serveis d’emergència, coincidint amb diversos incendis simultanis arreu de Catalunya i amb risc extrem d’incendi a tota la demarcació de Lleida.
L’avís es va rebre a les 16.23 hores. El foc es va originar, presumiblement, per una màquina recol·lectora en una zona agrícola propera a una masia i ràpidament es va estendre cap a la massa forestal. L’incendi va obligar a tallar la carretera C-1412b entre Artesa de Segre i Isona, mentre els Bombers desplegaven un ampli dispositiu amb una trentena de dotacions terrestres, quatre mitjans aeris, efectius de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i la col·laboració de pagesos de la zona, que van aportar tractors per obrir tallafocs i frenar l’avanç de les flames.
Malgrat els focus secundaris que es van generar durant les primeres hores, els equips d’emergència van aconseguir estabilitzar el perímetre a la tarda i donar l’incendi per controlat a la nit. La ràpida resposta va evitar que el foc arribés a zones amb un potencial de propagació molt superior.
Els Bombers van destacar que el punt d’inici va ser determinant. Segons l’inspector en cap, David Borrell, el fet que les flames s’originessin a la part alta del coll de Comiols va limitar enormement el seu comportament. En aquest escenari, el potencial era d’unes 500 hectàrees, mentre que si el foc hagués començat a la part baixa hauria pogut superar les 5.000 hectàrees i convertir-se en un dels grans incendis de la campanya.
La preocupació va ser especialment elevada perquè l’incendi va coincidir amb una situació excepcional a Catalunya. Mentre els Bombers combatien el foc de Comiols, també treballaven simultàniament en grans incendis a l’Anoia, Sentmenat i altres punts del país, fet que va obligar a activar els nivells més alts de coordinació operativa i va portar el Govern a demanar suport a la Unitat Militar d’Emergències (UME).
