"Escrivim aquestes línies després de veure, amb impotència i indignació, com sis treballadores de les llars d’infants municipals de la Seu d’Urgell hem estat acomiadades d’una manera totalment injusta i irregular. Ara, quan vivim un dels períodes de més injustícia social, els que tenen el poder no sols no ens representen sinó que actuen amb fins i propòsits contraris a la voluntat popular retallant drets fonamentals com és la nostra indemnització!
Tot això després de sis d’anys treballant amb tota la dedicació que ens ha estat possible; hem vist les mancances que patia el servei: manca de personal, moltes vegades no es cobrien les baixes, falta de recursos, de material... i molts cops ho hem afrontat i cobert amb el nostre esforç i els nostres diners, i tot pel benestar dels infants.
I què hem de dir dels nostres contractes, tots amb molts defectes de forma. Després de demanar els triennis que ens corresponien per escrit i registrat a l’ajuntament amb una sol·licitud, només vàrem trobar el silenci administratiu, com tantes altres vegades. Les poques coses ben fetes que han fet en el nostre acomiadament ha estat donar-nos quinze dies de preavís, a finals del mes d’agost, de manera que no hem tingut la possibilitat de trobar cap feina a educació.
D’altra banda, mai han dit que no ens indemnitzarien, al contrari, sempre ens han assegurat que no hi hauria cap problema i que estarien al nostre costat per al que volguéssim. Quina hipocresia, senyors. L’ajuntament volia fer-nos esperar fins a l’acomiadament de companys d’altres departaments; això sí, després de voler-nos fer signar una carta en la qual ens comprometíem a no demanar res a l’empresa.
Així doncs, vam recórrer al sindicat, que sempre han estat disposats a ajudar-nos. Res més lluny de la realitat, senyores i senyors. Després de diverses reunions i trobades cada dos per tres queien en contradiccions quan es reunien amb els responsables de l’Ajuntament i nosaltres vam acabar encara més desorientades i sense cap solució. Al final ens vàrem trobar soles.
Per últim, vàrem fer arribar per escrit les nostres reivindicacions a l’ajuntament:
L’últim dia que tenien de termini per contestar-nos, després d’un mes, a les quatre de la tarda se’ns presenten dos policies municipals amb una carta certificada argumentant que desestimen lo que ens pertoca per llei, la nostra indemnització.
A l’Ajuntament de la Seu no els importa anar a judici, potser perquè els diners que s’hi juguen no son seus. Això sí, es malgasten els nostres diners en qüestions no prioritàries, com per exemple per fer un estudi dels llocs de treball del personal del consistori, que ha quedat inacabat en un calaix, o per pagar 20.000 euros en advocats perquè ens acomiadin. Per a això de diners tampoc no en falten.
El nostre sentiment és d’impotència en veure que la nostra ciutat, de la qual ens sentim orgulloses, està representada per gent que ens fan sentir que la nostra dedicació ha quedat en va, que només som números i que ens han fet arribar al límit d’haver de demandar el nostre Ajuntament.
Volem defensar la nostra dignitat i un servei tan bàsic com l’educació, i per això fem aquest escrit. La nostra feina era una part molt important de les nostres vides, una feina que s’ha de fer amb dedicació i amor. A més a més, volem agrair el suport rebut dels pares. Per acabar, volem dir que treballar a la llar d’infants ha estat una de les èpoques més satisfactòries de les nostres vides".
