De les orgies romanes a les riuades contemporànies, el carnaval irromp com un ritual de subversió social que precedeix la Quaresma. Amb arrels en les Lupercals i Saturnals —festes paganes d’inversió de rols on amos i esclaus intercanviaven identitats—, es cristianitzà com a parèntesi de permissivitat, prohibint-se durant el franquisme però renascut amb vigor a Catalunya. A les comarques de Ponent, aquest esperit satíric es materialitza en celebracions que combinen gastronomia local, comparses i símbols únics com en Pau Pi de Lleida, elevant la festa a expressió genuïna de l’ànima comarcal.

El carnaval, etimològicament lligat al “carnem levare” —l’adéu a la carn abans del dejuni quaresmal—, neix de la necessitat precristiana de purgar l’hivern mitjançant excessos controlats. A Catalunya, la repressió franquista el va relegar a la clandestinitat, però la Transició el va revitalitzar amb elements autòctons: des de la truita gegant fins a l’olla de congre, passant per curses absurdes com la de llits a Lleida. Curiositats com el personatge de Pau Pi —un Carnestoltes lleidatà de sàtira ritual— o la “pixada” burra de Solsona il·lustren com el ritual global s’ha arrelat en identitats locals, convertint cada poble en un teatre de la ironia col·lectiva.

Rua Major i Cursa de Llits com a eixos centrals a la ciutat de Lleida

Lleida ullarà el carnaval els 14 i 15 de febrer, amb la Rua Major dissabte 14 i la icònica Cursa de Llits diumenge 15 al capdavant d’un programa que ja ha convocat colles i entitats a la reunió informativa del passat 13 de gener. Inscripcions estan obertes fins a l’11 de febrer per a carrosses —amb sorteig de plataformes— i fins al 13 per als “trastos” de llits, segons confirma la Regidoria de Festes a festeslleida.paeria.cat.

En Pau Pi seguirà planejant sobre una celebració que manté l’essència satírica de la capital, amb mesures de seguretat i inclusió com el Punt Lila-Rainbow. 

El congre de Balaguer

El Carnestoltes del Congre de Balaguer se celebrarà els dies 14 i 15 de febrer, amb un inici gastronòmic al dissabte matí a la plaça del Pou: tast gratuït d’olla de congre, organitzat per l’Associació Dona Rural, símbol icònic d’aquesta fita comarcal.

La tarda del dissabte culminarà amb la Riuada de Carnestoltes, desfilada encapçalada pel Rei i la Reina Carnestoltes que desembocarà al pavelló Molí de l’Esquerrà. Allà s’esdevindrà el Ball de Disfresses —categories individual, parella, comparsa, millor carrossa i vehicle a remolc—, seguit del Sarau del Congre amb actuacions musicals de Código 13, Jet Lag i DJs, en un ambient de disbauxa col·lectiva.

Aquest format clàssic fusionarà tradició culinària amb sàtira festiva, consolidant Balaguer com a referent de la irreverència hivernal.

Tàrrega corona la seva Reina amb el lema “Regnar i devorar”

Tàrrega es transformarà de l’11 al 15 de febrer en un regne carnavalesc sota l’òrbita de l’Associació Agrat, amb més de 1.500 participants i 70 comparses previstes. La Toltes visitarà llars d’infants els dies 11-12, per esclatar el divendres 13 amb l’espectacle “La Festa dels Poca-soltes!” (2.200 alumnes), xocolatada solidària a l’“orinal” i cercavila fins a la pujada del Ruc al campanar.

Agramunt celebra 40 anys de Rei Carnestoltes amb honors satírics

Agramunt atendrà la seva 40a edició carnavalesca del 13 al 15 de febrer, amb un homenatge irreverent al Rei Carnestoltes —“que no ho porta gaire bé”, ironitza l’organització— mitjançant el primer gegant dedicat al personatge i un documental commemoratiu que repassarà quatre dècades de disbauxa.

El dissabte desplegarà xocolatada popular, sopar de colles i el concert de Banda Neon, mentre el diumenge reservarà “Lo Cagarro”, actuacions de Her Majesty i un tancament festiu que fusionarà tradició ancestral amb modernitat sonora. Aquesta combinació de ritus locals i energia contemporània consolidarà Agramunt com a baluard de la memòria festiva al cor de l’Urgell.

Térmens: “Non Stop” familiar

A Térmens, el carnaval es presenta com una edició “Non Stop” —“més forta que mai”—, amb desfilades, música i disfresses que impregnaran el poble d’una energia ininterrompuda. Adaptada a una població petita però apassionada de la Noguera, segueix el calendari general de febrer de 2026, amb activitats contínues com riuades i saraus musicals que prioritzen la participació comunitària.

Sense grans estructures, aquesta festa familiar destaca per la seva intensitat espontània: un caramel·let ideal per locals i visitants que busquen autèntica disbauxa sense artificis, on l’esperit col·lectiu eleva cada comparsa a símbol de cohesió territorial. Térmens demostra que, fins i tot en escales modestes, el carnaval pot ser un remolí d’alegria irrefrenable.

Solsona: sàtira nacional amb burro i “Bufi”

Solsona desplegarà el seu Carnaval, declarat Patrimonial d’Interès Nacional, del 12 al 18 de febrer, amb un ritual irreverent que la converteix en referent de sàtira catalana. Recuperada el 1971 després de dècades de repressió, la festa culminarà amb la colgada del burro al campanar —acompanyada de la “pixada” simbòlica sobre l’assistència—, gegants bojos ballant al so del “Bufi”, bates de colors en lloc de disfresses convencionals i un sermó satíric que clau la crítica social.

Els solsonins, apodats “mata-burros” per la seva tendència festiva, tancaran amb correfoc infantil i una apoteosi que barreja absurd i tradició. Aquesta barreja d’originalitat crítica i humor profà consolidarà Solsona com a epicentre de la disbauxa catalana.