També aquesta setmana, la consellera de Treball de la Generalitat, Mar Serna, ha reiterat la seva voluntat d'impulsar negociacions entre el govern espanyol i l'andorrà per treballar per les millores d'aquest col·lectiu.

La presidenta de l'Associació de Transfronterers, Rosy Badalamenti, creu que l'informe presentat per l'expert en dret comunitari Joaquim Llimona 'està bastant bé i és força complert'. Badalamenti creu que els pot ser una eina força útil per començar a treballar i negociar amb les diferents administracions. La representant dels transfronterers manifesta la seva voluntat 'de començar a assumir ells el protagonisme'. Una de les primeres accions que tenen previst emprendre és reunir-se amb la consellera de Treball de la Generalitat, Mar Serna, tan bon punt l'agenda els ho permeti.

A Rosy Badalamenty, el fet que Mar Serna vulgui impulsar una comissió amb els governs andorrà, espanyol i català per garantir els drets laborals de les persones que viuen a Catalunya i treballen al Principat, li sembla 'genial i molt esperançador'. També contribueix a aquest clima esperançador el resultat dels comicis andorrans, ja que els socialdemòcrates, segons explica Badalamenti, van deixar palès el seu compromís amb els transfronterers a la campanya electoral.

El col·lectiu reivindica drets sanitaris, ja que ni a Catalunya tenen els mateixos que els catalans, ni a Andorra els mateixos que els residents andorrans. Un dels exemples de discriminació que venen denunciant és que els seus fills no tenen cobertura sanitària a Andorra quan ells cotitzen el mateix que qualsevol resident a Andorra, perquè preval el lloc de residència dels fills, fins i tot en aquells casos en que els nens tenen la nacionalitat andorrana. Quan es desplacen per Europa tampoc no tenen cobertura a la sanitat pública perquè Andorra no és membre de la Comunitat Econòmica Europea. A banda de les millores en prestacions sanitàries, aquest col.lectiu reivindica també avantatges fiscals, així com ajuts pel transport públic que els porta a la feina i més freqüència d'autobusos.

' La realitat dels treballadors fronterers amb Andorra', informe encarregat per l'Ajuntament de la Seu d'Urgell a l'expert en dret comunitari Joaquim Llimona, destaca la necessitat de protegir aquest col·lectiu d'entre 2.000 i 2.500 treballadors en unes circumstàncies difícils en l'àmbit econòmic, com les actuals. En l'informe, Llimona reflecteix que caldrien més ajudes per als transfronterers per la via de la recuperació de la pensió no contributiva que protegia al col·lectiu fins a l'any 2006, quan es van suprimir.

L'autor de l'informe també indica la necessitat d'equiparar els transfronterers amb els treballadors immigrants al Principat, amb la qual cosa, davant una situació d'atur, podrien accedir a prestacions com la d'immigrant retornat que proporciona el Ministeri espanyol de Treball. Aquesta condició permetria a més el cobrament de l'atur a aquelles persones que han treballat i cotitzat a Espanya abans del seu inici de la vida laboral a Andorra.

Llimona també va afirmar que dins l'anàlisi de la situació fiscal dels transfrontereres no s'han detectat problemes, i que tal com és la norma, els treballadors transfrontereres cotitzen a l'estat on treballen i paguen els impostos a l'estat on resideixen.

En determinades situacions els transfronterers es troben amb les particularitats que afecten un país no pertanyent a la UE, i això els suposa alguns desavantatges. Llimona va destacar al respecte, que a la resta d'Europa la situació legal dels treballadors fronterers genera pocs problemes, si bé va matisar que els referents que es prenen són sempre entre membres de l'Espai Econòmic Europeu (EEE), motiu pel qual va reivindicar la necessitat que el Principat camini cap a acords amb la UE per resoldre la situació.

En l'àmbit de l'atenció sanitària l'estudi proposa i contempla la necessitat d'establir una cobertura del 100% de les despeses sanitàries a Espanya del treballador fronterer i aplicar la universalització de la cobertura de les despeses sanitàries dels familiars de treballadors fronterers a Espanya i al conjunt de la UE, a través de la Seguretat Social espanyola.