CaixaBank, Indra, Repsol, Banco Santander... No, no és cap repàs de l’Ibex 35. Afegim-hi Adecco i Asisa, va! Per molt que ho sembli no és cap índex borsari sinó que és la Universitat de Lleida. Bé, una part. I és una part petita però significativa i creixent.
 
Al llistat hi veiem un parell de bancs, una multinacional tecnològica, una multinacional energètica basada en  el petroli, una multinacional del treball temporal i una empresa de la salut privada. Queda clar que són companyies grans i solvents que saben on inverteixen i per què, conscients que han de rebre un retorn que justifiqui l’aportació econòmica davant dels seus consells d’administració i de les assemblees d’accionistes. I justament per això em pregunto: Per què financen unes càtedres d’una universitat pública?
 
La universitat, i més si és pública, ha de ser la ‘casa’ del saber, de la transmissió democràtica del saber a tota la població que s’hi interessi i de la investigació per al benefici del conjunt. No dic que ho sigui, sinó que és així com jo la concebo. L’esquema em trontolla quan veig segons quins moviments, ja sigui a través de, per exemple, les càtedres o de les línies d’investigació, que podria ser un altre tema a parlar.
 
I aquí és on entren les queixes d’alguns dels col·lectius que són part de la comunitat educativa universitària, que vénen a dir que vulguin o no, més o menys, els científics que en formen part es poden veure condicionats a l’hora de donar segons quins resultats que, si van contra els interessos de l’inversor, cal buscar la manera de maquillar. Si no obviar i anul·lar. Queixes en la línia de mantenir el prestigi de les universitat i de preservar-ne la imparcialitat i l’esperit crític sense condicionaments.
 
Ens guiem pel que diu la pàgina web del vicerectorat de Planificació, Innovació i Empresa de la Universitat de Lleida. De totes les càtedres que té la UdL, ja siguin finançades o no per empreses, n’hi ha algunes de les quals que ben poca cosa se’n sap des de fa anys. Alguna fins i tot es podria arribar a dir que només es va activar. I que es va desactivar al cap de ben poc.
 
Fa una setmana la UdL va presentar públicament la Càtedra Obra Social “la Caixa” d'Estudis sobre Desigualtats Socials. Tal qual. Aquest és el nom: Càtedra Obra Social “la Caixa” d'Estudis sobre Desigualtats Socials. La conferència inaugural la va fer Rafel Ribó com a síndic de greuges de Catalunya. Xoca veure que la Universitat de Lleida ha lligat el concepte ‘desigualtats socials’ amb un banc que actua com actua, per molt que utilitzi la cara amable de la seua fundació. Al xoc inicial se n’afegeix un altre: veure que la institució del Síndic de Greuges de Catalunya accedeix a fer un anunci a «la Caixa». Perquè deixem-nos estar de romanços, «la Caixa» vol impactes, crear marca. I unir-se a conceptes i institucions ‘amables’.
 
CaixaBank, el que era «la Caixa» participa en altres càtedres de la Universitat de Lleida. La seua estratègia ha estat utilitzar diferents de les seues marques en funció del ‘target’, del públic potencial. Com és el cas de la Càtedra AgroBank d’Innovació en el sector agroalimentari. L’Obra Social «la Caixa» a més de donar nom a la càtedra sobre Desigualtats Socials també finança la càtedra d’Innovació Social, en la qual també hi participa l’Ajuntament de Lleida.
 
Més càtedres-empresa. La càtedra de Competitivitat i Desenvolupament Regional es va crear de la mà de Repsol. Però almenys jo no en sé res des de fa 2 anys. No sé si continua o no l’interès de la gran petroliera espanyola amb interessos a mig món. Però sí que consta com a activa a la pàgina web de la UdL.
 
Una altra entitat financera, el Banco Santander. Llueix que té convenis amb 1.183 universitats d’arreu del món. Té un entramat molt ben teixit en el sistema universitari de l’estat espanyol i la UdL no se n’ha volgut escapar. El banc ha finançat obres, va introduir a la UdL els seus caixers automàtics en exclusiva, el carnet de la comunitat educativa pot lligar-se a comptes corrents seus, etcètera. Pel que fa a les càtedres, aquest banc ha apostat pel d’Emprenedoria universitària i pel d’Estudis Asiàtics.
 
I Indra i Adecco? Les dos donen suport a la càtedra d’Accessibilitat a les TIC, lligada a l’Escola Politècnica Superior de la UdL. I què fan aquestes dos empreses? Indra és una multinacional tecnològica que ofereix serveis a tot el món en sectors de tota mena, des del transport i la salut fins a l’armament militar.

I Adecco a què es dedica? És una multinacional del treball temporal acusada de fer ‘enginyeria’ i trampes per fer més i més precari el sistema laboral. De fet, Adecco participa de la càtedra a través de la Fundación Adecco. I quina missió diu tenir aquesta fundació? Segons seua pròpia pàgina web -cito literalment- «el seu principal objectiu és la inserció al mercat laboral d’aquells grups que, per les seves circumstàncies personals, troben més dificultats a l’hora de trobar un lloc de treball» i detalla: «persones amb discapacitats, majors de 45 anys, dones amb responsabilitats familiars no compartides i/o víctimes de la violència de gènere i esportistes i exesportistes d’alt rendiment». Deixeu-m’ho que ho digui: cinisme amb majúscules.
 
I no ens deixem la Càtedra ASISA de Salut, Educació i Qualitat de Vida, que es va presentar públicament a principis de curs. Asisa, una de les grans mútues privades de salut de l’estat espanyol, sembla ser que té una desena de càtedres en diferents universitats.
 
A banda de les ja mencionades hi ha la Càtedra d’Empresa Familiar, que va ser impulsada per un grup d’empresaris lleidatans i catalans a més de l’Instituto de la Empresa Familiar, que lluny del que pot semblar el nom no és de petites i mitjanes empreses sinó que és un grup d’opinió de companyies fortes que finança una quarantena de càtedres similars a universitats d’arreu de l’estat espanyol. Només fent un cop d’ull a la junta directiva topes amb Osborne, Barceló, Puig, Mercadona, Bankinter, Agrolimen, Acciona, Godó, Prensa Ibérica, Catalana Occidente i etcètera i etcètera.
 
I quin interès té la universitat, el seu professorat, els seus investigadors en tenir aquesta mena de càtedres tan lligades a empreses? Primer de tot cal deixar clar que la Universitat de Lleida no és un cas extraordinari. Fer això és en la línia del que fa tot el nostre sistema universitari. Fins i tot hi ha universitats amb més entrada d’empreses i tot! Tampoc seria just no dir que fa falta un sistema de finançament suficient i estable que vingui des de les administracions públiques. No per crear una càtedra concreta sinó per sustentar la institució.
També cal dir que en això de les càtedres-empresa també hi ha qui ho viu com una via per fer pujar l’estatus de determinats professors o donar una segona vida a professors que venien d’exercir càrrec públic.
 
En definitiva, les càtedres-empresa només són una punta de l’iceberg. Hi ha temes grossos a parlar: com s’estableixen les línies d’investigació a seguir i qui se’n beneficia, la conversió del professorat i dels investigadors en becaris permanents a dedicació parcial i sense contractes fixos... Hi ha força temes a desgranar. Una universitat és una estructura molt grossa però si un dia els diferents col·lectius acaben fent un memoràndum conjunt tinc la sensació que ens esfereirem i que tocarà el rebre a moltes parts.