El passat dijous, 12 de novembre, el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Esteve Maurell; l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella; el vicepresident del Consell Comarcal de la Cerdanya,Joan Pous, i una representació d’alcaldes de tota la comarca, van defensar en el Parlament de Catalunya la proposició de Llei Específica de la Cerdanya; la qual va ser rebutjada per la cambra amb una diferència de nou vots. Els representants comarcals no pensen defallir fins aconseguir el reconeixement d’especificitat que es mereix la Cerdanya.
Els llavors president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Joan Pous, i el vicepresident, Esteve Maurell, van presentar el 19 de març d’enguany, al Parlament de Catalunya, la documentació requerida per la Mesa del Parlament per tal d’admetre a tràmit la Proposició de llei específica de la Cerdanya.
La documentació requerida era la següent:
- Una avaluació de l’impacte social, econòmic, jurídic i pressupostari de les mesures proposades.
- Un estudi econòmic i pressupostari.
- Un certificat acreditatiu dels acords corresponents, amb indicació expressa dels quòrums de presència i decisió.
El 8 de febrer de 2008, el Consell Comarcal de la Cerdanya, va entrar en el Parlament la proposició de llei específica de la Cerdanya, representant la voluntat ratificada de tots els alcaldes de la comarca. La resposta del Parlament va ser el requeriment de tot un seguit de nova documentació per tal de poder admetre a tràmit la llei específica de Cerdanya.
Cal dir que aquesta proposició de Llei ja va ser presentada amb anterioritat al Parlament de Catalunya en el 2003, sense que prosperés positivament.
La Llei específica de la Cerdanya puntualitza el següent:
• La Cerdanya vol una Llei que restitueixi als cerdans, de forma actualitzada, una estructura administrativa, que sens perjudici de l’organització municipal, pugui fer possible la gestió més immediata: restabliment de l’organització i unificació de la gestió administrativa pròpia i la conservació de les seves peculiaritats culturals.
• 1659. Cerdanya queda dividida entre Espanya i França.
• 1833. Cerdanya veu agreujada la seva situació amb la divisió provincial de la comarca entre Girona i Lleida.
• Aquesta divisió comporta una problemàtica molt greu en l’aspecte d’identitat comarcal i alhora de gaudir de la gestió administrativa ja que es plantegen uns problemes permanents que compliquen, quan no impedeixen, la prestació dels serveis comarcals.
• La Cerdanya és una unitat geogràfica, cultural i econòmica.
• La Cerdanya no pot restar inclosa en cap divisió territorial pròpia de Catalunya que no sigui ella mateixa.
• Es sol·licita a la Generalitat que insti al Govern Espanyol perquè es desenvolupin els mecanismes adients per tal de resoldre les disfuncions provocades per la divisió provincial que afecta a la comarca de la Cerdanya.
• En aquells casos en que la descentralització de l’Administració de la Generalitat faci convenient que la Cerdanya s’integri en la demarcació de delegacions o de serveis territorials d’àmbit supracomarcal, aquests han d’incorporar en la seva denominació la de la Cerdanya.
• S’autoritza al Govern de la Generalitat de Catalunya perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament, l’execució i el compliment d’aquesta Llei i unifiqui, en l’àmbit de la comarca de la Cerdanya, els serveis territorials dels diferents departaments per tal d’evitar duplicitat d’actuacions, i perquè habiliti els crèdits que siguin necessaris per a la implantació del Consell Comarcal de Cerdanya.
• La Cerdanya reclama el reconeixement per part del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat la seva singularitat històrica i administrativa.
• Establiment d’un marc legal que permeti que el Consell Comarcal de la Cerdanya pugui assumir les competències que li delegui o assigni l’Administració de la Generalitat, la Diputació de Girona i la Diputació de Lleida, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.
Representants comarcals al Parlament de Catalunya. Representants comarcals al Parlament de Catalunya.
