El nombre d'estrangers a Catalunya va caure l'any passat un 6% en comparació amb l'1 de gener del 2013, segons ha informat aquest dijous l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La disminució també ha afectat a totes les comarques. Les més destacades són l'Alta Ribagorça, amb un 29% menys, la Val d'Aran, amb un 15,4%, i la Cerdanya, amb un 14,5%.
El nombre d'habitants estrangers segons el continent de procedència s’ha vist modificat en aquest darrer any. La població estrangera més nombrosa continua sent l'europea, mentre que l'africana passa a ocupar el segon lloc amb un 28,2%, per davant els residents d'origen americà, amb un 26,7%, i l'asiàtica, amb un 12,7%.
L'any passat, la població estrangera a Catalunya representava el 14,5% (1.089.214 persones), percentatge superior a la mitjana estatal, que és del 10,7%. A nivell municipal, un de cada quatre estrangers resideix a Barcelona, amb un total de 273.121 persones. Cal destacar, però, que els municipis amb més percentatge d’estrangers són Guissona, Castelló d’Empúries i Salt (40%).
La font d'aquestes dades és el Padró municipal d'habitants a 1 de gener. El Padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi i constitueix una prova de la seva residència al municipi. La seva formació, manteniment i gestió corresponen als ajuntaments respectius.
La població estrangera a Catalunya cau un 6% el 2014
Els gràfics mostren la disminució de ciutadans de nacionalitat estrangera a cada comarca
ARA A PORTADA
Publicat el 19 de febrer de 2015 a les 16:30
Et pot interessar
-
Societat Tanquen els accessos amb vehicle privat al parc nacional d’Aigüestortes
-
Societat Larrosa demana connexions ferroviàries amb els polígons i reformular l’A-14 fins a França
-
Societat Lleida tornarà a obrir el pavelló firal per acollir temporers
-
Societat Llum verda condicionada per als parcs eòlics d’Endesa a les Garrigues
-
Societat El Gremi de Forners de Lleida treballa en la creació d'un nou pa artesanal
-
Societat Larrosa apunta a Pueyo i Ros per no tenir cap pla pel Centre Històric de Lleida