La vaga de maquinistes ha tornat a posar contra les cordes els usuaris del tren entre Lleida i Cervera, que aquest dilluns han viscut una nova jornada marcada per la incertesa, els retards i la falta de trens, fins i tot en franges que haurien d’haver estat cobertes pels serveis mínims. La sensació general a les estacions ha estat de cansament i resignació davant d’una situació que molts asseguren que ja no és excepcional, sinó estructural.

A Tàrrega, des de primera hora del matí, el panorama era clar: viatgers esperant sense saber si el tren acabaria passant o no. Alguns han decidit no arriscar-se i han optat directament per l’autobús o el vehicle privat. D’altres han aguantat a l’andana fins que l’absència de combois els ha obligat a buscar alternatives. “Cada dia és una odissea, perquè no saps mai si trobaràs el tren”, explicava Chaymae Koubaa, usuària habitual de la línia.

Durant aquestes jornades de vaga, fins dimecres, les línies RL3 i RL4 funcionen amb serveis mínims, amb poc més de la meitat de les freqüències habituals en cada sentit. Tot i això, el primer dia ja ha començat amb incompliments evidents. Entre les set i les vuit del matí, a Tàrrega només ha circulat un dels tres trens previstos cap a Lleida, i el comboi que havia de sortir de la capital del Segrià cap a Cervera a les vuit i quaranta-dos tampoc ho ha fet a l’hora anunciada.

A l’estació hi ha cartells informatius sobre la vaga i els horaris mínims, però diversos viatgers han reconegut que no n’estaven assabentats fins a arribar-hi. José Antonio Palenzuela, un altre usuari, s’ha mostrat comprensiu amb les reivindicacions dels maquinistes: “Han de reclamar més seguretat”. Tot i això, ha aprofitat per carregar contra l’estat de la infraestructura ferroviària: “El tram entre Tàrrega i Cervera es va renovar fa poc, però quan hi passes sembla Port Aventura”.

Més enllà del conflicte laboral, molts coincideixen que els problemes venen de lluny. Retards, supressions i manca d’informació formen part del dia a dia dels viatgers molt abans de l’accident de l’R4 a Gelida, a finals de gener. “Cada cop que intentes agafar el tren és com tirar una moneda a l’aire”, lamentava Guillem Lleonart, que aquest dilluns no ha pogut arribar a Cervera per assistir a classe. Nunn Gabarro s’ha trobat en una situació similar i ha acabat perdent un examen programat a primera hora.