Les pluges dificulten la recol·lecció del cereal de Ponent

UP reclama que els ajuts de la PAC tinguin en consideració "l'excepcionalitat" dels ruixats reiterats

Publicat el 06 de febrer de 2026 a les 15:34

Les pluges reiterades dels darrers mesos han passat de ser una alegria al principi a convertir-se en un maldecap per als agricultors de les comarques de Ponent. En especial, per als cerealistes, que veuen com l'aigua que nega les finques els impedeix recol·lectar unes 10.000 hectàrees de panís que van quedar pendents i sembrar el cereal d'hivern. A més, als camps que es van poder sembrar s'hi suma l'aparició de fongs. Des d'Unió de Pagesos (UP) demanen al Departament d'Agricultura que els ajuts de la PAC tinguin en consideració "l'excepcionalitat" de les pluges dels darrers mesos. De fet, segons el Meteocat la pluviometria de desembre i gener posiciona aquest hivern com el més plujós dels darrers 30 anys.

La pluja, per norma general, és sempre ben rebuda als camps agrícoles, tot i que aquest hivern per al sector agrícola s'ha convertit en un problema. L'aigua ha arribat "massa aviat" i de manera continuada, situació a la qual cal sumar-li la falta de fred, segons ha explicat el responsable de cereals i herbacis d'Unió de Pagesos, Santi Caudevilla.

Els camps negats fa que els tractors i la resta de maquinària no puguin accedir a les finques, una situació que afecta tant el panís de segona collita, que ja s'havia d'haver recol·lectat, com els cereals de la campanya d'hivern.

Per una banda, des d'UP calculen que prop del 35% del blat de moro de segona collita que es va plantar a les comarques de Ponent segueix als camps per la impossibilitat de recol·lectar-lo. Es tracta d'unes 10.000 hectàrees de panís, la collita de les quals pràcticament es perdrà. "Si es pot entrar a recollir, tindrà una qualitat molt dolenta i el cost d'assecar-lo és tan alt que gairebé és millor deixar-lo al camp sense recollir-lo", ha explicat Caudevilla.

Pel que fa a la campanya d'hivern, alerten que un nombre elevat de productors no han pogut sembrar perquè els camps estan negats. En zones de regadiu, estimen que hi ha unes 30.000 hectàrees afectades, mentre que en terrenys de secà, on la sembra s'acostuma a fer abans, afirmen que la situació també afecta un nombre important d'explotacions.