Segons Martínez, amb l'extracció de fusta se n'obté la meitat: uns 400.000 en una mateixa superfície. Es tracta d'una xifra extrapolable a altres zones de Catalunya amb una producció de bolets similar, ha dit. Martínez ha dit que la xifra de 800.000 euros l'han tret d'un estudi a base d'enquestes a gent que visita el bosc i de comptar vehicles en camins rurals. Per Martínez estudis com el fet al Solsonès s'hauria de fer a tot arreu.

Juan Martínez de Aragón ha explicat que el futur passa per pagar tant per la recol·lecció de bolets com per altres serveis ambientals. En zones com Castella i Lleó es paga per collir bolets des de fa anys i la gent no ho recrimina donat que s'ofereix informació i assessorament a les persones que surten al bosc tant sobre bolets com sobre arbres o plantes.

Evelyn Chaves, direcció de cooperació internacional del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ha dit que en altres països ja fa molts anys que es paga pels serveis mediambientals i que aquí també s'hauria de fer. Per Chaves la valoració de la gent del paisatge i el mediambient canvia en el moment que se li diu que ha de pagar. Per aquest motiu segons Chaves s'ha de fer molta pedagogia i sensibilització entre la població.

Coincidint amb la celebració de les jornades s'ha inaugurat una exposició de destrals de diferents llocs del món i de diferents usos. Pel cap de setmana estan preparades dos sortides; una al Parc Natural de l'Alt Pirineu per ensenyar que hi ha al bosc a més de fusta i l'altra al bosc de Montenartró per conèixer les actuacions fetes pel projecte Boscos de Muntanya, un projecte de voluntariat.

Imatge de la jornada. Imatge de la jornada.