López ha subratllat que “per poder emprendre mesures de control d’aquesta au cal que el Departament de Medi Ambient i Habitatge redacti un estudi que reculli els censos de corb marí de les distintes conques fluvials catalanes, i també un estudi ben fonamentat de què la població de corbs marins produeix perjudicis importants”.
Fins ara, les diverses mesures autoritzades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, com ara foragitar les colònies de corbs marins mitjançant trets amb prohibició rigorosa d’abatre cap exemplar, “no han aportat resultats positius”. Les nombroses societats de pesca continental de Catalunya i també la Federació Catalana de Pesca i Càsting han alertat en nombroses ocasions del gran dany que el corb marí fa als rius catalans i a la seva fauna piscícola. I és que a punta de dia els rius catalans són escenari de nombrosíssims atacs que els corbs marins efectuen amb una gran voracitat sobre peixos de distintes espècies, el que comporta “una pèrdua de fauna ictiològica de dimensions catastròfiques”.
La Directiva Europea de protecció de les aus aprovada el 1979, concretament la Directiva 79/409/CEE del Consell de les Comunitats Europees de 2 d’abril de 1979, inclou totes les espècies de Phalacrocorax, corbs marins, en el llistat d’aus protegides a tota l’Europa Comunitària. Totes aquestes mesures han provocat un notable creixement de les poblacions europees de les distintes espècies d’aquestes aus de coloracions obscures. Es calcula que els corbs marins consumeixen anyalment més de 300.000 tones de peix a les aigües europees, doncs s’alimenten exclusivament de peixos de forma que a cada exemplar li cal ingerir diàriament entre 400 i 600 grams de peix.
Però “en el cas del «corb marí de terra endins» (Phalacrocorax carbo sinensis), la Unió Europea permet des del 1997 als Estats Membres o als seus governs autònoms l’aprovació de mesures locals o regionals per contenir i aturar els perjudicis causats per aquesta au carnívora, com és el cas d’Itàlia, de Polònia, d’Alemanya o d’Àustria”, i també s’ha autoritzat la tala d’arbres-dormiders o arbres-nius i fins i tot l’esterilització d’ous al Regne Unit o Eslovènia.
L'alcalde de Sort, Agustí López. L'alcalde de Sort, Agustí López.
