Els boscos de l'Alt Solsonès han arribat a rebre la visita d'unes 50.000 persones a l'any. La majoria, concentrades durant la temporada de bolets i, segons el micòleg Juan Martínez, amb un sol objectiu: 'omplir els cistells'. Martínez és investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i ha participat en diferents estudis que analitzen l'impacte del 'fenomen boletaire' en els boscos.

En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, l'investigador del CTFC ha assegurat que 'els catalans no som conscients que la majoria dels boscos són privats' i 'quan anem a buscar bolets fem coses tan estranyes com amagar-nos'. Martínez considera 'necessari' regular l'activitat 'per conciliar la part lúdica i, a vegades, econòmica amb la protecció i el futur dels boscos'.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya considera que aquesta temporada de bolets serà 'força bona'. Tot depèn però, 'de les condicions climàtiques i de la pluja que pugui caure durant aquest mes de setembre i octubre'. De moment, els bolets es concentren al Pirineu, on troben boscos alts, amb abundant ombra i humitat. Segons Martínez, 'cada bolet vol un tipus de bosc'. Per exemple: els rovellons volen 'boscos joves, amb arbres d'uns quinze anys. I els ceps, en canvi, neixen en boscos madurs, amb arbres vells d'uns cinquanta anys'.

Que aquesta temporada pot ser bona pel que fa als bolets, ja s'ha començat a notar als boscos de l'Alt Solsonès. L'afluència de boletaires és cada cop més gran i, com cada any, ja ha obert la caixa dels trons. Propietaris i micòlegs reclamen la necessitat de conciliar la part lúdica i, sovint, econòmica dels bolets amb la propietat privada i la protecció dels boscos.

A Catalunya, el 85% dels boscos són privats i alguns dels seus propietaris, com el Josep Pintó, de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), reclamen una 'recompensa econòmica per poder fer una bona gestió d'aquests'. 'Amb la llei a la mà', diuen, 'els bolets són dels propietaris dels boscos'. I per això, els veuen com una bona font d'ingressos. Segons Pintó, els bolets poden ajudar a 'donar un valor econòmic a les nostres masses forestals'.

L'opinió de pagar per buscar bolets la comparteixen micòlegs i propietaris que, conscients de la dificultat que això suposaria a causa de la tradició boletaire de Catalunya, continuen emmirallant-se en l'exemple d'altres comunitats com l'Aragó o Castella i Lleó, on ja s'ha de pagar per poder omplir el cistell.

A favor i en contra

Des de la Penya Boletaire de Berga, detecten elements a favor i en contra pel que fa la regulació de l'activitat. Lluís Gonfaus, president de la Penya, ha exposat que no hi estan d'acord, en principi, perquè es podrien crear conflictes d'interessos com passa amb els espais privats de caça, on hi acaben havent incendis intencionats. A més, assenyalen que és molt difícil de regular i de controlar.

No obstant això, si estigués 'ben elaborat i no fos molt estricte, sense passar del blanc al negre', hi podrien acabar donant suport per evitar els problemes que origina la gran afluència de gent als boscos. Gonfaus ha posat com a exemple les tones de brossa que van recollir fa anys a Puigventós, al Berguedà, amb els conseqüents problemes que les deixalles generen a les pastures.

On sí que aquesta activitat està més regulada és al Pirineu lleidatà. Al Pont de Suert (Alta Ribagorça), mitjançant una normativa municipal que va aprovar l'Ajuntament l'any passat, s'obliga els venedors del mercat ambulant que hi ha a l'entrada de la població a estar donats d'alta a la seguretat social, a ocupar un espai no superior als 3 metres i a tenir net l'espai de venda. L'espai acostuma a funcionar fins a principis de novembre.

Alguna zona, com al municipi d'Alins (Pallars Sobirà), sí que es té regulada la recollida de bolets als boscos municipals. Des del 1996 disposen d'una ordenança que obliga als boletaires a treure un tiquet a l'Ajuntament o en alguns establiments turístics de la zona per poder recollir-ne sense ser multats. Costa 5 euros i dóna dret a recollir fins a 15 quilos de bolets per persona i dia. L'Ajuntament va aplicar aquesta ordenança davant de l'allau de boletaires al bosc i les males condicions en que el deixaven, amb deixalles. L'ordenança ha reduït l'afluència en aquesta zona.

Comença la temporada

Sigui com sigui, la temporada ja ha començat tot i que, al Pirineu, s'està retardant una mica en comparació amb d'altres anys. Això és el que diuen tant aficionats com professionals de recollir bolets. Domingo Zamora fa quaranta anys que es dedica a buscar-ne i vendre'n a peu de carretera, al Pont de Suert, i ha explicat que costa de trobar-ne encara.

Amb tot, des de fa dues setmanes en pleguen uns quinze quilos cada dia en llocs concrets que coneixen. Tant Domingo com el seu fill, Sergio Zamora, hi van a la Vall d'Aran perquè el clima més fred i humit d'aquesta zona fa que en surtin més aviat. Tots dos confien que en dues setmanes en comencin a sortir més. En plena temporada, aquesta família de Pont de Suert mou uns 1.000 quilos de bolets diaris.

Pel que fa al preu del rovelló, el venen entre 25 i 30 euros el quilo quan l'any passat el venien entre 30 i 35 euros. Sergio Zamora ha explicat que la crisi els ha portat a rebaixar el preu del bolet. Bàsicament venen tots els bolets que cullen a peu de carretera però també serveixen a restaurants o botigues per encàrrec.

Al Berguedà, en canvi, la temporada s'ha avançat una mica respecte a d'altres anys. Ho ha explicat un dels boletaires de la comarca, Pere Lozano, tot assenyalant que 'fa unes tres setmanes que ha sortit el bolet'. No obstant això, avisa que 'els primers solen sortir picats a causa de les temperatures'.

Lozano té parada al mercat de Guardiola de Berguedà i ha assegurat a l'ACN que el dia 1 de setembre 'vem començar el mercat però fins que no arriba la Diada la cosa no està en marxa'. Aquest any, afegeix, hi ha 4 parades a Guardiola, un dels dos punts de venda que hi ha al Berguedà juntament amb el de Cal Rosal, on hi ha alguns venedors més i també d'altres productes.

Segons Lozano, fins ara s'ha pogut collir rovelló, camagroc i llanega, però 'molt poca cosa' en el cas d'aquest últim bolet. Coincidint amb el CTFC, el boletaire ha afirmat que 'sembla que la temporada ha de ser bona però tinc vist de molts anys enrere que quan surten molt aviat, a vegades, no sol ser-ho tant'. Fins que no hi hagi la campanya en marxa, afegeix, 'no es pot dir res'.

Els boletaires veuen amb optimisme la temporada d'enguany perquè ha plogut molt durant l'estiu i des de mes enrere, com és el cas de les nevades del mes de març. Pel que fa a les pluges de l'agost, Lozano ha assenyalat que van fer sorgir expectació perquè 'la primera lluna era tendre, nova, i va ser bona'. En canvi, les darreres han estat en 'lluna vella o minvant' i per això ha pogut decréixer una mica.

Pel que fa als boletaires aficionats, que es desplacen a comarques com el Berguedà i sovint ho fan de l'àrea metropolitana, Lozano ha afirmat que 'anys enrere, quan van començar, no trobaven res i avui dia ja fa anys que pugen i no són professionals com els d'aquí però en van trobant'. Això sí, si estan disposats a ficar-se dins el bosc perquè, si no , no se'n troben segons el boletaire.

Venda de bolets a les parades de Pont de Suert. Venda de bolets a les parades de Pont de Suert.