Què ha canviat, en vostè i en la manera d’ensenyar, en aquests quaranta anys?
Amb el temps vas agafant més confiança en tu mateixa, més experiència. Al principi anava a les classes pensant a veure què faria amb els nens, com els hi explicaria les coses per aconseguir engrescar-los. Amb el pas dels anys t'adones que tot el que els hi expliques, si ho fas amb entusiasme i carinyo, és ben rebut, i que encara que siguin petits, pots dialogar amb ells per tal de fer-los-hi entendre allò que està bé i allò que no està bé, sense passar pel càstig.

Com ho fa per a mantenir l’atenció dels nens petits, de l’etapa infantil a la qual s’ha dedicat aquests darrers anys, i aconseguir que aprenguin?
Has de pensar estratègies per a transmetre coneixements. Per exemple, cada número i cada lletra tenia un conte, cançons, rodolins,… m’he inventat de tot a la meva vida, també tinc facilitat per fer-ho. També depén de les companyes de feina i de la direcció de l’escola, si et deixen més o menys marge d’actuació. Si trobes un bon ambient, treballes molt més a gust i això repercuteix a la feina del dia a dia.

I els nens han canviat? Són tan diferents avui respecte a dècades enrera?
Els nens també han canviat. Ara, ja sigui per la televisió o per les noves tecnologies, els nens són més espavilats. Abans eren més ingenus. El món també ha evolucionat. Ara tenen més coses. Un nen petit de seguida sap qualsevol cosa. Ara fan més preguntes. També hi ha l’estimulació primerenca, de la qual en sóc una defensora: quan encara no es feia a les escoles, jo m’ho preparava i els hi feia a les meves filles al bressol. Ara d’aquests programes n’hi ha molts i nosaltres tenim la sort de fer-ne un que considero molt bo.

Quins recursos educatius fa servir amb els nens petits de tres a cinc anys?
Quan era tutora, en tenia molts perquè eren moltes hores les que estava a la classe. Ara, des de fa cinc anys, només faig llengua castellana quatre hores a la setmana i tinc una titella per a cada curs. Amb elles els hi explico contes, rodolins, endevinalles, i fins i tot els hi passo “bits” d’informació de diversa temàtica, cosa que ja fan a l’escola diàriament en català, doncs és una de les activitats dins el seu programa d’estimulació primerenca. Procuro que no coincideixin. I després els hi faig preguntes perquè penso que com més aprenguin, millor.

És gratificant ser professora?
Els nens molt petits, per exemple de tres anys, és més difícil que t’entenguin i no mantenen tant l’atenció. Però amb quatre anys t’ho entenen tot. És el curs més maco, comencen a aprendre les lletres. Tu saps com s’obren els seus ulls quan aprenen que poden escriure una paraula que té significat? Són molt agraïts, tot el que els hi dones t’ho tornen per duplicat. Són molts anys… Saps què n’és de bonic que et trobin pel carrer, o a l’escola, i et cridin… Això t’omple de satisfacció! A vegades s’adrecen a mi persones ja grans, que ni els conec de tant com han crescut, i em fan petons. Fa molta il·lusió. Aquests anys com a professora se m’han fet curts i no ho canviaria per res del món.

Els nens petits se'n recorden especialment de les seves classes, dels seus deures, de vostè... Quin és el secret?
No ho sé, potser que valoro molt tot allò que em porten i els hi premio. Passem del premi Dolç a P4 i a principi de P5 al premi del Reconeixement amb un aplaudiment i això és molt important.

Quines capacitats tenen els nens d’aquestes edats i com ajudar a que les desenvolupin?
Són com una esponja, ho aprenen tot. A l’escola fan molt per estimular-los. I al mateix temps han de ser nens: han de jugar. La feina amb els nens no ha d’acabar a l’escola, s’ha de continuar a casa, quan són petits i quan són grans.

Quines són les seves motivacions?
M’agrada molt la feina, i els nens, ensenyar-lis, explicar-lis coses, veure la seva cara. I si m’haig de passar preparant una clase dues hores davant l’ordinador buscant endevinalles, ho faré. Vull que entenguin allò que els vull transmetre. No es pot improvisar. Podràs improvisar per a respondre una cosa que et pregunti un nen, però la clase s’ha de preparar, sempre afegeixes coses noves perquè els nens són diferents i uns responen d’una manera i altres, d’una d’altra. La base s’ha de tenir preparada. Per això es fan les programacions.

Ara que es jubila, creu que trobarà a faltar els seus alumnes?
Sí, i tant. Però l’escola ja sap que pot comptar amb mi per anar a explicar contes, ajudar en els festivals, en les sortides, etc. Un mestre que estima la seva feina no es jubila mai.


Entrevista feta per Patrícia Navas