L’estiu del 2025 ha deixat una petjada de foc a les terres de Ponent, amb municipis de les comarques de Lleida assolint temperatures que s’apropen als rècords absoluts registrats a Catalunya. El punt àlgid s’ha viscut a Vinebre, amb una màxima de 43,8ºC, la segona temperatura més alta registrada per una estació del Meteocat des que es tenen dades, només superada pels 45,1ºC de Navata i el pantà de Darnius-Boadella el 18 de juliol del 2023. A més, a Vinebre s’han viscut dotze jornades per damunt dels 40ºC, una circumstància mai vista al municipi i que no es donava a cap estació del país des de feia 24 anys. 

A les comarques de Lleida, els municipis més afectats han estat Torres de Segre i la capital, amb màximes de 41,8ºC, Vilanova de Segrià amb 40,6ºC i la Granadella amb 40ºC. Aquestes xifres situen Ponent com una de les zones més castigades per les onades de calor de l’estiu, amb una intensitat que recorda episodis històrics i que confirma la vulnerabilitat del territori davant els fenòmens extrems.

Les dades del Servei Meteorològic de Catalunya confirmen que una cinquantena d’estacions de les 186 existents han superat el llindar dels 40ºC. Això significa que el 2025 ha estat més dur que el 2024, quan van ser 45, però encara queda lluny del 2023, l’any en què es van assolir registres extraordinaris i 99 estacions van sobrepassar els 40ºC.

L’interior de Tarragona tampoc no s’ha escapat de la calor intensa, amb pics de 43ºC a Torroja de Priorat i 42,2ºC a Ascó, però el protagonisme recau especialment en el Pla de Lleida i les Garrigues, que han viscut jornades asfixiants amb termòmetres disparats per sobre del que és habitual.

El Meteocat destaca que aquestes dades, més enllà de ser rècords puntuals, evidencien una tendència a estius més llargs i extrems, que obliguen a replantejar estratègies de prevenció i adaptació tant en l’àmbit agrícola com en el de la salut pública. La reiteració d’onades de calor intenses en un lapse tan curt de temps apunta a un canvi climàtic accelerat que ja no és una previsió de futur, sinó una realitat palpable als carrers i als camps de Ponent.