Els tècnics en nivologia del Conselh Generau volen deixar clar que la seva tasca és predir el perill i no el risc que les allaus poden comportar. Pel que fa al risc hi intervé el factor humà i és difícil de pronosticar. Una de les eines més utilitzades per fer les prediccions són els tests en el mantell de neu. La tasca de l'equip del Centre de Predicció d'Allaus del govern aranès és molt important si es te en compte que el 51% del territori de la Val d'Aran està potencialment afectat pel perill d'allaus. La feina dels tècnics en allaus i nivologia és mitigar el risc per a les persones i infraestructures amb prediccions.

Allaus i Port de la Bonaigua

Una de les infraestructures més afectades per les allaus és la carretera del Port de la Bonaigua, que uneix la Val d'Aran amb el Pallars Sobirà. Jordi Gavaldà, tècnic en nivologia i allaus, explica que ells redacten un Comunicat de Perill d'Allaus i els responsables de la via són els encarregats de gestionar si es manté oberta o tancada la carretera.

Gavaldà diu que si ho creuen necessari en aquest punt fan desencadenaments preventius d'allaus amb helicòpter i un aparell anomenat Daisy Bell, que provoca explosions controlades amb la finalitat de descarregar l'excés de neu en zones amb risc d'allaus. El Daisy Bell es transporta en helicòpter i, en un vol baix, prop de la superfície de la neu, provoca una explosió d'hidrogen i oxigen que desencadena una allau. Amb aquest sistema s'intenta mantenir el Port de la Bonaigua el major temps possible obert garantint la seguretat dels seus usuaris.

Seguiment de l'activitat de les allaus i tests

Per predi el perill d'allaus els tècnics del Conselh Generau fan sortides de camp de manera regular. En aquestes sortides fan un seguiment de l'activitat d'allaus a la vall i obtenen dades nivològiques per elaborar el Butlletí de Perill d'Allaus. Per detectar el perill d'allaus fan tests.

Gavaldà explica que un test s'ha de fer en una zona representativa del vessant que preocupa però a la vegada segura pel perill d'allaus i amb una pendent entre 30 i 45ºC. Un test es fa fent una rasa per aïllar un bloc de neu i d'aquesta manera poder analitzar el seu comportament amb diferents sobrecarregues que se'l sotmet.

De test n'utilitzen de diferents tipologies (de compressió o de propagació de la serra) però el més utilitzat pels serveis de predicció d'allaus des del 2006 és el test de la columna estesa, segons explica Montse Bacardit, tècnica en nivologia del Conselh.

Bacardit afirma que 'aquest test ens permet observar si es genera una fractura i, a més, si aquesta es propaga per tot el bloc o només per una part'. Aquesta informació és molt important, ja que per a que es produeixin allaus de placa, cal que es produeixi una fractura, i que aquesta es propagui per un pla de lliscament. Si hi ha trencament i la fractura es propaga per tota la columna en el cop que ha iniciat la fractura o en el següent, el mantell és inestable. Si, en canvi, no es produeix fractura o aquesta es produeix però no es propaga per tota la columna, el mantell es considera estable en la zona on s'ha fet el test.

Els factors que poden determinar el desencadenament d'un allau són molts. Els intrínsecs com l'altitud, la orientació i la pendent de la vessant o la intensitat del sòl. D'altres elements extrínsecs que poden determinar un allau són: la temperatura de l'aire, el vent, les capes del mantell o precipitacions de neu o aigua. Totes aquestes dades les prenen els tècnics sobre el terreny i els ajuden a predir un determinat perill o un altre.

El Centre de Predicció d'Allaus de la Vall d'Aran també participa en accidents produïts per allaus. Un tècnic en realitza la valoració del risc i recull dades per analitzar quines són les causes i circumstàncies d'aquests accidents i sí les seves prediccions de perill han estat encertades. Fotografien i cartografien totes les allaus de les que es té notícia, per tal de millorar el coneixement que es té d'aquest fenomen.


Nivells de perill de les allaus i semàfors en els itineraris de muntanya

Un cop s'han obtingut les diferents dades amb els test, les observacions i les dades meteorològiques és cataloga la zona amb un determinat nivell de perill. Els nivells van del 1 (feble) al 5 (molt fort). Bacardit insisteix en la importància que la gent conegui que el nivell de perill no és lineal sinó que te una proporció geomètrica. El nivell 1 (febre) suposa un perill potencial que hi hagi un allau de 2, al nivell 2 (moderat) el perill passa a ser doblar-se, en el nivell 3 (marcat) el perill es situa a 8, al nivell 4 (fort) el perill de propagar-se un allau és de 16 i amb el nivell 5 (molt fort) el perill passa a ser de 32.

Un camp que també cobreixen els tècnics de nivologia i allaus del Conselh Generau és el de predicció d'itineraris de muntanya. Cobreixen i diagnostiquen la situació de les rutes que condueixen als refugis de muntanya i a les ascensions més clàssiques que els excursionistes fan a l'Aran. Aquest tipus de predicció la fan des de l'any 2007.

Montse Bacardit explica que el sistema de predicció d'itineraris que utilitzen es basa en un sistema de semàfors. Dibuixen el traçat que consideren més segur i als punts que poden resultar més complicats hi posen semàfors que són els indicadors de la situació de perill. El color verd significa que el punt concret està bé per passar, el color carabassa indica que pot presentar una mica de dificultat i el vermell recomana no passar-hi.