De fet, a la classificació dels vint municipis més rics de l’estat espanyol, hi trobem deu de Madrid, nou de Barcelona i un de València. Cal tenir en compte, però, que les dades de l'Agència Tributària no inclouen la renda bruta del País Basc ni de Navarra. En canvi, la majoria de les localitats amb menor renda pertanyen a Andalusia i Extremadura. El municipi espanyol més ric és Pozuelo de Alarcón (59.79), a Madrid, i el que disposa d’una renda bruta més baixa és Esparragosa de la Serena (11.916), a Badajoz.
ELS 20 MUNICIPIS MÉS RICS DE CATALUNYA
ELS 20 MUNICIPIS MÉS POBRES DE CATALUNYA
EL RÀNQUING DELS MÉS RICS I MÉS POBRES DE BARCELONA
Per contra, les localitats barcelonines més pobres són Santa Margarida de Montbui (19.598), Vilanova del Camí (20.343), Badia del Vallès (20.340), Torrelles de Foix (20.490) i La Pobla de Lillet (20.752).
EL RÀNQUING DELS MÉS RICS I MÉS POBRES DE GIRONA
Salt (20.164) és el municipi gironí que disposa d’una renda bruta mitjana menor. Les Planes Hostoles (20.463), Maçanet de la Selva (21.123), Verges (21.364) i La Bisbal Empordà (21.540) completen la cua d’aquesta classificació.
EL RÀNQUING DELS MÉS RICS I MÉS POBRES DE TARRAGONA
Tarragona compta amb els cinc municipis amb menys renda de Catalunya. Batea (14.964), amb prop de 1.900 habitants, és l’única localitat catalana que no arriba a la barrera dels 15.000 euros de renda bruta mitjana. Horta de Sant Joan (16.085), Pinell de Brai (16.172), Perelló (16.607) i Camarles (16.868) són els altres quatre municipis que disposen d’una renda més baixa.
EL RÀNQUING DELS MÉS RICS I MÉS POBRES A LLEIDA
A l'altra banda de la classificació, La vila d’Arbeca (17.550) és la localitat lleidatana amb menys renda, seguida d’Isona i Conca Dellà (17.745), Torres de Segre (17.846), Torregrossa (18.022) i Seròs (18.843).
Anàlisi: Els municipis més rics són els més residencials |
---|
Xavier Segura, vocal de la Junta del Col·legi d’Economistes de Barcelona, destaca que els municipis més rics “són aquells residencials, que estan a la vora de la gran ciutat”. Aquest fet explica que 14 de les localitats amb més renda pertanyin al Maresme. “Això és diferent a la riquesa que genera el municipi”, explica Segura. El PIB que generen aquests municipis no ha de ser necessàriament major, ni tampoc tenen per què tenir més indústries. Tanmateix, és cert, segons Segura, que una anàlisi general de les dades desvetlla que les demarcacions més riques es corresponen amb les que més economia desenvolupen. Només així s'entén que la demarcació de Madrid o de Barcelona liderin la classificació a nivell general, i que a la cua hi siguin zones d'Extremadura i Andalusia. També detalla l'economista que els tècnics, a l'informe de l'Agència Tributària, utilitzen la mitjana com a eina d'anàlisi perquè és la que millor permet una ponderació entre municipis, tot i que de vegades pot no ser "estrictament representativa com ho seria un càlcul de mediana", com ocorre en municipis com Castelldefels, on les rendes més altes fan variar a l'alça la mitjana. |