Bonfill ens relata un munt de vivències d’aleshores: quan pujaven el menjar a l’esquena pels pastors cada vuit dies en el temps que es deixava el bestiar pasturant a la muntanya, les nits que passava a la barraca per vigilar el bestiar... Recorda també, amb tota exactitud, les dates en que s’hi pujaven les vaques i quan les havien de baixar perquè els hi tocava el torn de pastura a les ovelles.
Bonfill ens confessa que ara a la Cerdanya ja no hi ha ramats d’ovelles perquè no reporta cap benefici de manera que aquest ofici s’ha perdut, la llana no està gens valorada, etc. "En temps de bonança les dones de Guils agafaven la llana i anaven a peu fins a Bolvir per filar-la i fins i tot anaven fins a Angostrina (França)", diu. Les dones no eren però les úniques que es desplaçaven a peu per fer negoci. Les dones però, no eren les úniques que es desplaçaven, Bonfill recorda alguns dels seus viatges per comercialitzar el bestiar.
Bonfill també comenta les dificultats que patien els ramaders, especialment amb la frontera francesa. Recorda tots els problemes que van tenir degut als límits dels termes municipals creats durant el Tractat dels Pirineus que va afectar a la pastura i a com a conseqüència hi van haver diverses lluites locals per el dret al pasturatge al Carlit.
Avui la ramaderia ha canviat molt. Les màquines han facilitat molt la feina però hi ha pocs guanys i per això cada cop són menys els que s’hi dediquen. Tot i així encara trobem gent com el Xavi Puig de Can Margall a Llívia que ha continuat en l’ofici familiar. En Xavi, és un jove ramader de 27 anys que presideix l’Associació Raça Bruna de la Cerdanya.
En Xavi diu que ell i el seu pare ara fan la mateixa feina que anys enrere feien quatre persones, tot i que abans tenien la meitat d'animals i de terres. Això s'explica per la mecanització del camp ("el fil elèctric ens va facilitar molt la feina") encara que la feina segueix sent força dura "esclava" i "l'has de fer tots els dies de l'any, amb constància i esforç".
Francesc Bonfill (a l'esquerra). Francesc Bonfill (a l'esquerra).
