Després de dos dies sense circulació ferroviària, aquest divendres els trens de Rodalies i Regionals han tornat a funcionar a l’àrea de Lleida, però amb nombrosos retards i la cancel·lació d’alguns combois. A primera hora, molts usuaris arribaven a les estacions amb incertesa, pendents de si podrien reprendre la seva rutina habitual. Els altaveus n’anunciaven la represa, i a l’andana es podien veure trens amb crespons negres a les cabines, símbol dels recents incidents. Mentrestant, una informadora orientava els passatgers desorientats al vestíbul de l’estació lleidatana. “Ahir volia anar a Barcelona i no vaig poder. Avui sembla que hi ha més normalitat”, explicava la Fátima, veïna de Balaguer.

La línia RL3, que connecta Lleida amb Cervera, ha estat una de les més afectades. El tren de primera hora, previst a les 5.39 h, ha sortit amb quaranta minuts de demora per falta de maquinista. El comboi de les 8.03 h s’ha acabat suprimint, tot i que la megafonia n’ha mantingut l’anunci fins al darrer moment. Inicialment s’havia informat que el trajecte es cobriria amb autobús, però finalment s’ha indicat als viatgers que esperessin el tren de la RL4 cap a Terrassa, que ha sortit de Lleida passades les deu del matí. Entre els afectats hi havia en Javier, que viatja diàriament a Mollerussa i que durant els dos dies previs havia d’agafar l’autobús: “Arribo una hora tard a la feina, i això crea problemes. Cal recuperar la puntualitat”, lamentava.

També hi ha hagut queixes entre els usuaris de les línies R13 i R14. Pau Mimbrera, que es mou sovint entre Lleida i Reus, criticava la falta de fiabilitat del servei: “La meitat de les vegades el tren arriba tard o s’avaria. És normal que els maquinistes reclamin més seguretat.” En la mateixa línia, Rubén Serrano —que aquest matí viatjava a Barcelona amb un tren que ha sortit amb més de quinze minuts de retard— defensava les protestes dels treballadors: “Si les condicions no són segures, fan bé de plantar-se.”

A Tàrrega, l’escena era una altra: l’estació del tren es mostrava gairebé buida, mentre que a l’autobusos s’hi concentrava el trànsit habitual d’un dia laborable. Diversos viatgers, com la Rosa o l’Eduard, hi havien anat amb antelació per comprovar la situació i decidir si agafar el tren o, de nou, l’autocar. “Prefereixo el tren, però no sé si passarà”, confessava la Rosa, resignada. L’Eduard, per la seva banda, explicava que si el servei tornava a fallar, li tocaria arribar a la feina amb hores d’antelació: “És complicat organitzar-se amb tanta incertesa.” Així, la jornada de represa ferroviària a Ponent ha estat marcada per l’esperança d’una normalitat que, de moment, només s’intueix parcialment.