Què el va portar a voler seguir fent de pagès, com feia la seva família?
Bàsicament perquè vaig apostar per quedar-me a la comarca. Vaig estudiar dos anys d’Enginyeria Electrònica a Girona però vaig veure que si volia viure a Cerdanya, no em faria molt de servei. Al mateix temps, el meu pare em va plantejar que si jo no seguia amb l’explotació, s’ho vendria tot. Això va fer que em decidís a dedicar-me a la ramaderia. Abans d’agafar l’explotació, però, vaig cursar 170 hores de formació a l’escola de capacitació agrària de Manresa. Casualment, aquesta escola va ser pionera en l’agricultura ecològica a Catalunya.

I com va influir aquest fet?
Doncs quan vaig agafar l’explotació del meu pare, vem decidir reconvertir-la. Ens vem vendre les vaques de llet i ens vem dedicar a les de carn. A l’hora de vendre la carn, però, vem veure que el mercat estava molt saturat i que calia oferir un producte diferenciat. Així doncs, vem decidir vendre carn de vedella ecològica. La principal diferència està en com s’alimenten els animals, i els nostres només ho fan a base de cereal i herba, sense pinsos industrials.

A Montellà és l’únic jove que ha seguit fent de pagès. Perquè creu que passa això?
Bàsicament perquè és un mon complicat, i si parteixes de zero i no tens cap mínima instal•lació, és molt difícil que puguis introduïr-te en l’ofici. Tal i com està tot, és fàcil que t’arruïnis. Molts cops, a més, el pare ja encamina el fill cap un altre ofici, perquè sap que fer de pagès és difícil. És cert que és una feina sacrificada, però a l’hora és molt gratificant. Tot i això, el jovent prefereix tenir el cap de setmana lliure o anar de festa abans que haver d’estar pendent dels animals. Cal molta constància i esforç per tirar endavant una explotació, i els joves d’avui en dia, potser no estem disposats fer-ho.

Rep poques ajudes el sector?
Home, d’ajudes mai n’hi ha proutes. Un dels problemes que tenim ara és que el Departament ens posa certs requisits sanitaris, de benestar animal o perquè fem certes inversions a les nostres explotacions, a canvi d’uns diners que, molts cops, després mai ens arribaran a donar. En definitiva, hi ha molta burocràcia, i això cansa molt el pagès. Caldria protegir més el sector, perquè està plegant un munt de gent i no se n’incorpora de nova. A més, la mitjana d’edat dels ramaders ja supera els 50 anys, i si se segueix així, sense donar ajudes als joves perquè engeguin noves epxlotacions, no es farà el relleu generacional. Jo crec que d’aquí 10 anys hauran plegat un munt d’explotacions.

Què caldria fer per incentivar els joves a seguir en la pagesia?
Cal donar-los ajudes, i sobretot, cal que les escoles de capacitació agrària els assessorin bé. Començar una explotació és molt complicat, i és important que els joves ramaders tinguin una formació prèvia de com fer-ho per no acabar arruinats.

Com veu la iniciativa que s’ha fet als Pallars, amb l’Escola de Pagesos i Pastors?
És una manera d’apropar l’ofici a la resta de la societat. Sembla un projecte engrescador, però si la gent, quan surti dels cursets, no pot guanyar-se la vida, no s’hi dedicarà. No em sembla un mal projecte, sempre i quan l’alumne tingui l’opció de crear una explotació ramadera pròpia. Si no és així, serà una iniciativa poc viable per aconseguir aquest relleu generacional.

Josep Bombardó. Josep Bombardó. Foto: Guillem Lluch.