La raó d'aquests augments és que encara es considera els caçadors responsables d'accidents de trànsit que causen els senglars. 'No entenem aquesta situació', lamenta Carles Dilmé. Les colles més afectades es troben a les comarques del Baix Empordà i la Selva.

L'any 2005, la legislació de caça va canviar, i a partir d'aleshores les colles només estaven obligades a fer-se càrrec dels accidents de trànsit amb senglars si el sinistre tenia lloc mentre es feia la cacera. Això significa que, durant una batuda, si un senglar creua la carretera i topa amb un vehicle, els caçadors són qui hauran d'assumir la responsabilitat civil del cas.

'A partir d'aleshores, nosaltres som responsables en l'acció de caçar', indica Carles Dilmé. Tot i això, però, algunes colles de caçadors han vist com se'ls anava incrementant progressivament el preu que han de pagar per les assegurances. La raó és que encara se'ls considera responsables de la majoria de sinistres en què es troben involucrats els senglars.

El president de la Federació de Caça explica que 'malgrat que la majoria dels accidents passen de nit, quan nosaltres no cacem, se'ns condemna i se'ns sentencia a pagar la responsabilitat'. La situació ha comportat que, a les comarques on es registren més accidents de senglars -el Baix Empordà i la Selva- les assegurances que han de pagar les colles s'hagin anat incrementant de manera exorbitant.

'En alguns casos, ens trobem amb augments que se situen fins a deu cops més del que es pagava', lamenta Carles Dilmé. El president de la Federació de Caça de Girona treu xifres que exemplifiquen aquesta situació. Així, hi ha colles que han passat de pagar 444 euros a 3.500, 509 euros a 5.175, 1.070 euros a 4.500, 1.400 euros a 5.000 ó 2.000 euros a 8.000 de pòlissa de responsabilitat civil.

'Arreu de la demarcació, aquesta problemàtica afecta trenta colles de caçadors, i si la situació no millora, a partir d'aquesta temporada hauran de deixar de caçar perquè no podran fer front als elevats preus', declara Carles Dilmé. En total, a les comarques gironines actualment hi ha registrades 170 colles.

Prendre mesures:

El president de la federació indica que, a més, cal tenir en compte que aquestes colles cacen als llocs on hi ha més accidents de senglars i -per tant- més població d'aquests animals. 'Si no trobem una solució, i els caçadors pleguen, no podrem controlar la població d'aquests animals', diu Carles Dilmé. Des de l'entitat que presideix ja s'estan mantenint converses amb polítics per intentar trobar una solució.

Precisament, i per portar a terme un control de la població de senglars, els caçadors han avançat un mes les batudes que es fan fora de temporada. Aquest cap de setmana se'n portarà a terme una a la zona de Sant Daniel de Girona. La batuda, on hi participarà la colla del Tall Gros, es farà entre les sis i les onze del matí.

Els caçadors prendran mesures de seguretat, atesa la proximitat a la zona urbana, com no disparar sense haver identificat del cert la presa o portar indumentària vistosa. A més, també senyalitzaran els camins d'accés amb plafons informatius.

La reserva funciona:

D'altra banda, Carles Dilmé també s'ha referit a la reserva de caça que la Federació de Caçadors de Girona va impulsar a la finca del Mas Pils a Rabós d'Empordà (Alt Empordà). En concret, les proves de cria d'espècies (com perdius i conills) s'han portat a terme en una àrea d'unes 1.000 hectàrees de la finca.

De moment, estan donant bons resultats. 'El que volem és ensenyar a les societats de caçadors que, si es millora l'hàbitat, els animals es multipliquen i es pot portar a terme una caça de qualitat', conclou Carles Dilmé.