Tranben s’an trapat dus des pilars enes quaus s’empararie era ara romanica (centrau e laterau). En ua cavitat deth pilar centrau, se tròben es relíquies, er origen des quaus ei desconeishut, a despièch qu’en sègle XVII eth bisbe de Comenge, Guilbert de Choisenne, s’i referís en ua ordenança en tot díder qu’es relíquies sense certificacions seràn sepultades en autar major, d’a on an gessut. Es trobalhes datarien de finaus deth sègle XII o començaments deth XIII, segontes es servicis tecnics de Patrimòni deth Conselh Generau d’Aran.

Es trobalhes obliguen a paralizar es òbres de forma provisionau e modificar eth projècte entà pr’amor d’integrar-les. Aguesta prumèra fasa consistie en sanejament e preparacion electrica dera absida principau qu’acuelh era crotz e eth Crist deth sègle XII, ua des òbres mès destacades laguens dera imatgeria romanica d’Aran. Era actuacion entara melhora deth sistèma de presentacion e conservacion dera talha includís es trabalhs de consolidacion des autars e execucion deth projècte museografic (dusau fasa) damb un pressupòst iniciau de 75.000 èuros, des quaus era Fondacion Jesús Serra n’apòrte 30.000 e era rèsta ei finançada a cargue deth Conselh Generau d’Aran, er Ajuntament de Naut Aran e eth Bisbat d’Urgell, que n’i destinen 15.000 èuros cadun.

Basaments Basaments.