El pacte suposa rebaixar a la meitat la pena de presó que demanava inicialment la fiscalia pels delictes continuats d'apropiació indeguda (de 4 a 2 anys) i de falsificació de document mercantil (de 2,5 a 1 any).
Queda encara, però, per concretar si la indemnització a un dels inversors (85.000 euros) és responsabilitat només de l'acusat o de l'acusat i l'entitat financera, ja que les parts no han arribat a un acord en aquest punt. Els fets van ocórrer entre el 2008 i el 2010, quan l'acusat era treballador de Fibanc (actualment Banc Mediolanum), però les víctimes no es van adonar fins al 2011.
L'acusat, que va ser contractat l'any 2007 per l'entitat bancària per promoure productes financers, d'inversió i d'assegurances a Lleida, va proposar les víctimes invertir els seus diners en diversos fons prometent-los uns bons rendiments. A més, els enviava documents oficials del banc manipulats per l'acusat per fer veure que tot era correcte, imitant fins i tot la signatura d'un alt càrrec del banc i d'un dels clients.
A la primera víctima la va convèncer proposant-li reinvertir els 85.000 que havia obtingut d'una inversió de 330.000 euros a tres anys. El client va acceptar ja que la inversió estava acreditada, però per documents del banc presumptament falsejats per l'acusat. El banc assegura que els 85.000 euros se'ls va quedar l'acusat (presumptament els va transferir a dos números de compte de Bankinter i BBVA a nom seu) però l'acusat diu que aquests diners, per ordre del banc, els va usar per cobrir pèrdues d'altres comptes.
L'acusat també es va apropiar de 189.000 euros d'un altre client que va confiar en ell. L'any 2009, aquesta segona víctima, aconsellat per l'acusat, va contractar un producte d'alt rendiment i li va lliurar a l'acusat un xec de 100.000 euros. L'acusat enviava extractes bancaris manipulats per ell on figurava el producte contractat, quan el que havia fet era ingressar els diners als seus comptes.
A més, l'acusat va falsificar la signatura del fill d'aquest segon client, que era l'apoderat de la víctima, per fer fins a set moviments al seu compte entre l'abril de 2008 i maig de 2009 per un valor total de 89.000 euros. El banc va emetre un extracte bancari el 19 d'octubre de 2011 en què constava només un saldo de 2.574,66 euros, moment en què es van adonar del frau. L'home va morir i ara són els fills qui reclamen els diners.
Finalment, aquest segon client era administrador d'una societat de la qual, l'acusat va apropiar-se de 190.000 euros.
L'acusat va transferir als seus comptes, 90.000 euros al maig de 2010 i 100.000 euros més al desembre de 2010. L'acusat sí que ha acceptat una responsabilitat civil per valor els 189.000 euros del segon afectat i els 190.000 euros de l'empresa afectada, que probablement haurà d'assumir l'entitat bancària, si l'acusat no té liquiditat.
A la primera víctima la va convèncer proposant-li reinvertir els 85.000 que havia obtingut d'una inversió de 330.000 euros a tres anys. El client va acceptar ja que la inversió estava acreditada, però per documents del banc presumptament falsejats per l'acusat. El banc assegura que els 85.000 euros se'ls va quedar l'acusat (presumptament els va transferir a dos números de compte de Bankinter i BBVA a nom seu) però l'acusat diu que aquests diners, per ordre del banc, els va usar per cobrir pèrdues d'altres comptes.
L'acusat també es va apropiar de 189.000 euros d'un altre client que va confiar en ell. L'any 2009, aquesta segona víctima, aconsellat per l'acusat, va contractar un producte d'alt rendiment i li va lliurar a l'acusat un xec de 100.000 euros. L'acusat enviava extractes bancaris manipulats per ell on figurava el producte contractat, quan el que havia fet era ingressar els diners als seus comptes.
A més, l'acusat va falsificar la signatura del fill d'aquest segon client, que era l'apoderat de la víctima, per fer fins a set moviments al seu compte entre l'abril de 2008 i maig de 2009 per un valor total de 89.000 euros. El banc va emetre un extracte bancari el 19 d'octubre de 2011 en què constava només un saldo de 2.574,66 euros, moment en què es van adonar del frau. L'home va morir i ara són els fills qui reclamen els diners.
Finalment, aquest segon client era administrador d'una societat de la qual, l'acusat va apropiar-se de 190.000 euros.
L'acusat va transferir als seus comptes, 90.000 euros al maig de 2010 i 100.000 euros més al desembre de 2010. L'acusat sí que ha acceptat una responsabilitat civil per valor els 189.000 euros del segon afectat i els 190.000 euros de l'empresa afectada, que probablement haurà d'assumir l'entitat bancària, si l'acusat no té liquiditat.
