L’escriptor lleidatà, Josep Vallverdú, en va ser un dels principals impulsors juntament amb altres prohoms com Jordi Carbonell, Frederic Roda i diverses personalitats. El magazine pretenia ser el complement a la revista Ariel creada per Joan Triadú, Frederic-Pau Verrié i Josep Palau i Fabre i que tenia l’objectiu d'apropar als més joves la cultura catalana tot responent a una concepció de l'art i la literatura classicista.
Aquesta publicació clandestina va esdevenir una de les més importants en la Catalunya de la post-guerra, i va durar cinc anys: del 1945 al 1951. La seva vida va ser molt més llarga i fructífera que “Temps”, que només va aconseguir aparèixer en una sola ocasió. Vallverdú recorda que els censors del règim van clissar ràpidament l’estil de la revista i ja en la segona entrega li van posar un veto que acabaria essent definitiu.
Tot i la repressió, els creadors de la revista van prendre’s amb sentit de l’humor aquest episodi, i fins i tot van organitzar un sopar a mode de funeral per a la fugaç revista. Vallverdú va escriure’n unes divertides absoltes rimades, "los goigs a llaor del gloriós Sant Clandestí que poc els havia emparat en aquell projecte. Aquells mots encara es conserven i ara per primer cop veuen la llum.
