-Estàs casat?
No.
-Tens fills?
Tres filles estupendes. L'Àngela, la Lotta i l'Ariadna. Tenen 14, 6 i 1 any.
-Quins estudis tens?
Sóc llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i també llicenciat en Dret. Actualment curso un Master of Law a la Universitat de Gotemburg.
-Quan temps fa que vius a Suècia?
Fa vuit anys.
-En quina ciutat estàs ubicat?
Vivim tranquil·lets a Falköping, a una hora de Gotemburg.
-Com vas decidir d’anar-hi a viure?
Teníem ganes de fer quelcom completament diferent i el projecte de venir a treballar a Suècia era engrescador. I així va anar. Aviat vaig trobar feina per bé que la meva parella ja venia contractada des de Catalunya.
-A què et dediques?
Treballo al departament de Recursos Humans de l'Ajuntament de Skövde, una localitat d'uns 55.000 habitants i famosa per la seva fàbrica de motors per a camions Volvo.
-Què és el que més t’agrada de viure a Suècia? I el que menys?
Segurament el que més em fascina és la seva visió de la vida i, sobretot, del treball. M'encanta la seva organització i la cultura/tradició laboral-sindical així com la capacitat de transformació i reorganització ja que hi ha canvis constantment, des del departament més petit al més gran. Una peculiaritat sueca és la seva llarga tradició de pau social i el sistema sindical que es remunta a més de 100 anys.
El que menys m'agrada és algun tic monopolista (farmàcia, sanitat, etc) per bé que hi ha també la seva part positiva. Però mica en mica s'està acabant això. Són els signes dels temps.
-En algun aspecte et va costar adaptar-te a la forma de vida de Suècia?
No. Fins i tot el meu veí em diu que sóc més suec que ell perquè sóc molt puntual, entre altres raons.
-Què ens pots explicar de la seva gent, la cultura, els costums...?
Són gent molt educada, esportiva, molt viatgera i molt conscienciada amb el medi ambient. Cal tenir en compte que el partit verd, com a Alemanya i altres països veïns, obté més del 10% dels vots i un munt de diputats al parlament. I marca així bona part de l'agenda política.
La gastronomia és particular i té un munt de plats molt interessants a base de carn de caça. A la zona de Gotemburg també estan molt orgullosos del seu peix i marisc i són, en aquest aspecte, diguem-ne, com els gallecs.
Sobre els costums suecs recomano venir pel solstici d'estiu (a Catalunya ho celebrem una mica més tard, per Sant Joan) i gaudir del Midsommarafton, la festa pagana (i no pagana) més important en el calendari suec. La festes del cranc que es celebren durant tot l'agost i el setembre també les recomano així com les festes relacionades amb la pesca de la llagosta.
-Quines similituds hi ha entre Suècia i el Pirineu?
Bastantes. A la gent li agrada molt l'esquí nòrdic així com l'esquí l'alpí i hi ha un gran amor a la natura; i en això em sento com a casa, com a la Seu. També hi ha piragüisme però als llacs i rius i no són precisament aigües braves. Les muntanyes a Escandinàvia (a excepció de Noruega), però, són més "gastades" aquí i no tan feréstegues com les muntanyes catalanes. Això es deu al pes de la glaciació.
-Què és el que més trobes a faltar del Pirineu?
Primer de tot l’accessibilitat a la carn de conill, però mica en mica he anat coneixent a uns quants que en venen. Després les cargolades, però també me n'estic ensortint. En canvi, encara no trobo calçots per bé que he endegat algunes "negociacions". Sembla que parlem molt de menjar, oi? És important, és important. També trobo a faltar (i per aquest ordre) la Festa Major d'Alàs, la d'Arfa (per ser de les primeres) i la Patum de Berga.
-Fas viatges sovint al Pirineu?
I tant, tot sovint. Quan no teníem fills en comú hi veníem fins i tot de cap de setmana i fèiem varies escapades durant l'any. La meva filla Àngela vivia a la Seu i qualsevol excusa anava bé per anar-la a veure. Ara ella viu amb nosaltres i tenim 2 filles més i la veritat es fa difícil quan totes van a l'escola. Però estiu, Nadal i a vegades Pasqua són bons moments per fer un pensament.
-Quins consells donaries a algú que vulgues viatjar a Suècia?
Googlejar molt. Allí hi ha tota la informació possible i més, bé, depèn del que es busqui. Hi ha la possibilitat de fer Copenhague (Dinamarca)-Malmö i fer escapades a Gotemburg i Estocolm. I tothom sap que Estocolm té un encant especial. Ara mateix es pot caminar per damunt del mar ja que hi a un bon gruix de gel. Però no cal descartar un bon viatge al nord de Suècia, ben al nord. Cal tenir en compte que entre Malmö (al sud, a la regió d'Escània) i la punta de més al nord hi ha tants quilòmetres com des d'on visc fins a la Seu d'Urgell. Però paga la pena.
-De vell... on et veus vivint?
Ingmar Bergman visqué a l'illa de Gotland (un paratge encantador entre Suècia i Estònia) però a l'hivern s'hi avorria bastant. En prenc nota, però no ho descarto. A l'estiu a la Seu i a l'hivern a Suècia per la seva neu pols. O al revés. A l'hivern a la Seu amb escapades a Sant Joan de l'Erm i a l'estiu a Suècia, per gaudir de la fresqueta escandinava durant els mesos més càlids.
Xavier Galabert amb les seves filles. Xavier Galabert amb les seves filles.
