El pas del temps acostuma a ser el millor aliat de la impunitat, una pols silenciosa que va cobrint els expedients fins a fer-los invisibles. Però a Lleida, el rellotge de la justícia s’ha tornat a posar en marxa quan només faltaven vuit mesos perquè el silenci fos definitiu. El jutjat d’instrucció ha dictat la reobertura de la investigació pel conegut "crim de Cappont", l’assassinat que el 9 de novembre de 2006 va acabar amb la vida del jove Isaac Martínez.
Un impuls d'última hora
L’acceptació de la petició de la família d’Isaac arriba en un moment crític. Isaac, que llavors tenia 26 anys, va ser crivellat a trets quan sortia amb el seu cotxe d’un pàrquing del barri de Cappont per anar a treballar. Des de llavors, el cas ha passat per diverses fases d’estancament, però aquesta nova resolució judicial obre una finestra d’esperança per resoldre un dels successos més punyents de la crònica negra lleidatana.
El focus en la balística i el principal sospitós
El jutjat ha centrat l'atenció en el servei de Criminalística de la Guàrdia Civil, a qui ha demanat aclariments concrets sobre un informe que data de març de 2008. L’objectiu és determinar si l'únic i principal sospitós del crim va utilitzar realment una arma de foc aquell dia.
Segons el text de la part dispositiva del jutge, la investigació se centrarà en dos punts clau de caràcter científic:
- Partícules d'estany: Es vol confirmar si la presència d'aquest material en els fulminants dels cartutxos trobats a l'escena del crim és incompatible amb el fet que no es trobessin restes similars en la roba que portava el sospitós, identificat com a Jordi R.
- Composició dels cartutxos: El jutge demana aclarir si és habitual que certs metalls, com l'estany, estiguin presents en el fulminant però no necessàriament en la pólvora, un detall tècnic que podria explicar l'absència de residus en el sospitós malgrat l'ús de l'arma.
La darrera oportunitat
Amb la data de prescripció fixada per a finals d'aquest mateix any, aquesta decisió judicial representa l'últim intent per evitar que el cas es tanqui sense culpables. La família d'Isaac Martínez, que no ha deixat de lluitar durant les darreres dues dècades, rep aquest moviment com una oportunitat per trobar, finalment, la veritat que se'ls ha escapat durant gairebé vint anys.
